part natural

Quant es sent parlar de “part natural” s’interpreta una nostàlgica tornada al passat (sense anestèsia, sense oxitocina...) hi ha qui ho ridiculitza dient que “la mare vol patir per sentir-se més mare”. És cert que les dones que trien aquesta opció tenen la voluntat de voler viure i sentir completament el procés del part, sense interferències, però hi ha més motius pels que moltes dones hem optat per aquest camí.
Un d’ells és que considerem el part un procés natural pel que la dona està perfectament preparada i no és necessari convertir-ho en un “problema mèdic a resoldre” de bon principi. Volem la medicina al servei de la natura i no pas substituint-la.
Un altre motiu és que el procediment obstètric habitual i la medicalització del part van en una línia diferent al desenvolupament natural i fisiològic del part (l’objectiu principal és fer el part curt i fer còmoda la pràctica del metge) i es posa constantment en risc tant a la mare com al fill (i vaig més enllà dels evidents efectes secundaris com el possible mal de cap durant hores posteriors al part i el possible mal d’esquena crònic per l’anestèsia epidural, o el fet que el monitoratge continu i la via intravenosa limitin la mobilitat de la partera); a tall d’exemple i que recordi ara:
-el part en horitzontal complica el procés (veure post sobre “postura de parto”) i pot desencadenar intervencions.
-la oxitocina sintètica augmenta el dolor i la intensitat de les contraccions, amb el que el nadó pateix més pressió i pot haver-hi patiment fetal.
-el monitoratge continu pot reflexar falses alarmes de patiment fetal amb el que moltes cesàries es podrien evitar, amb un control intermitent del ritme cardíac fetal n’hi ha prou.
-el trencament intencionat de la bossa d’aigües augmenta la pressió del nadó al sortir amb el que el dolor per les contraccions és més intens, si la bossa es pot conservar íntegra fins la sortida del nen, la pressió queda amortiguada.
-l’anestèsia relenteix la dilatació, redueix la força de la dona per fer sortir el nadó i això augmenta les probabilitats d’haver de treure el nadó amb instrumental (i per tant d’haver de fer episiotomia), redueix la pressió sanguínia i per tant arriba menys sang a la placenta (amb el que el nadó pot veure reduït el suministre d’oxígen), augmenta la freqüència cardíaca del nadó augmentant les probabilitats de patiment fetal, i ensopeix el nadó amb el que la capacitat de succió quan neixi serà menor i restrasarà la voluntat d’agafar-se al pit per estar endormiscat.
De manera que moltes dones que hem triat un part natural no tenim vocació de màrtirs, tan sols volem que els nostres parts es desencadenin per ells mateixos de manera natural per estalviar-nos intervencions. Assumim els riscos propis d'un part i volem evitar els riscos de les intervencions "preventives". Les dones que triem parir en un hospital en comptes de a casa és perquè si sorgeixen complicacions poguem tenir els avanços mèdics a prop per resoldre-les.
Cal que digui, però, que voler un part natural a un hospital públic a Catalunya implica sotmetre’s a molts procediments mèdics (tant pels protocols mèdics habituals com perquè el “protocol d'assistència natural al part normal de la Generalitat de Catalunya” no està gens instaurant a molts hospitals tot i que el govern els publiciti com a protocolaris), per tant el part deixa de ser “natural”.
Les recomanacions de la OMS per un part normal es poden trobar fàcilment a la xarxa, i el protocol de la generalitat per al part normal el tinc en pdf, si el voleu us l'envio per correu, al.lucinareu amb tot el que contempla, s’ha de recórrer molt de camí perquè arribi a ser una realitat a Catalunya.
Al post el meu part podreu comprovar a quin nivell s’aplica el protocol de part normal a l’hospital de Sant Pau i el meu nivell de satisfacció respecte el que volia.

És obvi que estic eludint el tema del dolor, és digne de que el tracti en un altre post.