El Rai ja té un mes i mig!!
Els primers dies són angoixants, amb un nen tan petit que fa sorolls que no havies sentit mai, i dessitjava que es fes gran ben ràpid. Ara ja no està tan neguitós com al principi, continua grunyint i a la nit jo no puc dormir gaire ni entre les preses que continuen sent cada 3 hores aproximadament, però el Joan ja s'ha immunitzat als sorollets.
Ara ja tenim una rutina, ja no estic en tensió tot el dia; a banda de que la lactància a demanda és tot el contrari a establir uns horaris.
Al matí arreglo la casa i sortim a fer un passeig pel barri o pel centre de Barcelona; al migdia algún dia puc fer una migdiada d'una horeta si ell dorm; al vespre li faig el massatge hindú de Shantala i després el banyo, normalment després d'això fa una bona dormida que ens deixa sopar i mirar la tele. Els dilluns a la tarda anem a la trobada de pares i nens que fan al CAP; els dimecres començarem classes de massatge també al CAP; els divendres anem al mercat; els dissabtes venen els avis de Mataró i els diumenges anem a dinar a casa de l'avia Marga.
Ja pesa 5,5kg i continua sent molt alt, no li hem pogut posar la roba de nounat i ara ja porta els bodis de 2 mesos desde fa setmanes.
Al 10è dia em vaig convèncer d'oferir-li el xumet perquè deixés descansar el meu pit, i ha estat un encert: el relaxa molt. De vegades no el vol, això està bé! L'altre dia vaig provar de treure'm llet i donar-li en biberó per si algún dia vull sortir sense ell i no li va fer cap fastic.
Ara ja estic disfrutant del Rai, m'enamora cada vegada que el miro, és un angelet, és perfecte. Sents tantes ganes de donar-li amor que te'l menjaries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada