A 4 dies de la data de part, tan sols una paraula: impaciència.
Fa setmanes desde que em van dir que tenia el coll de la matriu pràcticament esborrat i la setmana passada ja estava dilatada. Tinc dolors, punxades i molèsties desde fa varies setmanes també, així que cada dia, cada vegada que sento algo diferent penso: potser és ara... però no.
Estem descansant molt i fem el que ens vé de gust a cada moment, això en altres condicions seria una rutina fantàstica, però s'està convertint en algo un pèl aborrit, perquè volem que arribi el Rai JA! Tot i així estem fent un bon comiat a la nostra independència en parella, entrem i sortim quan volem, dormim tant com volem...
Estic prenent remeis homeopàtics (Actaea y Gelsenium) per fer eficaces les contraccions (en el moment del part afegiré Caulophyllum); no sé si començar a prendre infusions de fulles de gerd, perquè crec que serveixen sols per estovar el cèrvix, i ja el tinc tou desde la setmana 35.
Aquesta impaciència no té gaire sentit perquè encara no he sortit de comptes i tan sols un 30% de primípares pareixen abans de la DPP, però quan el metge et diu que estàs avançada i que pot ser en qualsevol moment (i a més totes les embarassades que coneixes sempre han estat "verdes") doncs, sembla que ja portes setmanes de retard.
A més, cada dia és més gran la possibilitat de la inducció i això em preocupa i segurament no m'ajuda gaire a deixar fluir el procés. Diuen que pots bloquejar el part amb la teva actitud (com passa quan tens un retràs menstrual), jo em sento relaxada però impacient. A això s'afegeix que la família té tantes ganes o més que jo de conèixer el Rai i no paren de dir-me que no arribaré a les 40 setmanes, truquen cada dia!
Penso que el nen serà gran, perquè la meva panxa és enorme, al final l'augment de pes no ha estat tan controlat com semblava, ja porto prop dels 14 quilos (3 els he guanyat l'últim més i no tinc les cames inflades, així que no puc culpar la retenció de líquids!!). El Rai mou molt, això és molt gratificant, perquè vol dir que està bé.
L'Orla ha tingut un part natural i està contentíssima, l'Eva ha pesat 3,900kg i el treball de part va ser molt ràpid. M'ha explicat com va afrontar les contraccions i, diu que fan mal, però que pots exercir cert autocontrol. Diu que no he de capficar-me en tenir un part ideal, ella va tenir alguna complicació, però se'm fa molt difícil no voler un part natural després d'haver tingut un embaràs tan, tan natural i fantàstic.
Res més per avui; demà, si m'avorreixo, tornaré a escriure una miqueta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada