un casament urbà (26 octubre 2007)

Al setembre de 2006 decidim casar-nos per celebrar els feliços set anys de relació i el projecte de futur que volem plegats; disposàvem de la tranquilitat i dels recursos que calen per organitzar una festa; el casament esdevindrà un símbol del vincle que tenim i del que volem. Ens donem un any de temps per preparar una festa a mida.

Avui, un mes després de la celebració, vull explicar com ho he viscut.

La celebració va ser semblant a un somni surrealista, en el que es barregen molts temes i molta gent; una concentració d'energía positiva, una experiència irrepetible per la força que acumula. Cent persones volcades en una història d'amor, la meva.

No em vaig sentir el centre d'atenció com molts m'havien advertit, ni em va superar l'emoció, ni tinc buits de memòria, ni se'm va passar el dia sense adonar-me'n, ni el nuvi era menys important que la núvia... va ser tan diferent al que m'havien explicat!!!

Tothom volia passar-s'ho bé, tots participàvem de la festa. Nosaltres vam donar la sorpresa dels decorats i de l'atrezzo, però tothom tenia un paper en l'esdeveniment.

Vam acollir una tradició cultural, social, però la vam redirigir per donar-li el sentit que per nosaltres té, treient els barroquismes que empalaguen el que bàsicament és la proclamació d'una voluntat i la celebració posterior amb aquells que coneixen la nostra història; com a les pel.lícules quan esdevé quelcom important "tenéis una ronda pagada!!".

Els dies següents han de ser especials, perquè el teu estat d'anim és especial, després de la vivència tan emocionant i de l'energia que t'aporta; i per a nosaltres egipte ha estat l'escenari perfecte: una cultura diferent, un entorn idílic i màgic, una història molt antiga i profunda...

Avui, tot continua com abans del casament, però tenim una complicitat més, pel moment tan intens viscut plegats, els dos en el mateix paper.

I no puc deixar sense comentar la generositat de la gent, que sabien que no acceptàvem cap mena d'aportació econòmica, que els que voliem convidar erem els nuvis, però molts ens deien que els hi feia il.lusió fer-nos un regal i ho han fet de manera espontània i sorprenent. Moltes gràcies, sou fantàstics.