A punt de fer les 24 setmanes el meu embaràs està sent genial.
Al primer trimestre no vaig tenir cap símptoma típic-molest d'embaràs, tan sols la meva panxa va començar a créixer molt precoçment.
A la setmana 13 vaig començar a notar el pessigolleig del petit, i a la 20 el seu pare ja en notava els moviments.
El seguiment mèdic confirma que tot està perfectament: la mida del Rai i les meves analítiques són molt correctes, de fet no m'està calent prendre cap aportació vitamínica.
A aquestes dates ja tinc una panxa molt gran, que correspón perfectament als 5kg que he augmentat. He tingut durant un mes un mal d'esquena lògic per les lesions que tinc.
Segurament cada embaràs és diferent i deu ser una lotería que sigui bó o no, però per si de cas, jo vull explicar-vos quin està sent el meu dia a dia per si podeu treure'n profit.
Tinc dos pilars bàsics: l'exercici i l'alimentació.
L'exercici moderat és bó per l'equilibri emocional i físic. El que més em costa és descansar quan tinc les pulsacions elevades, ja que penses que no estàs superant els teus límits, però és perillós perquè es pot reduir l'aport d'oxígen en el fetus. Continuo nedant i practicant ioga i tinc una pilota de dilatació (esferodinamia) per fer els exercicis de pelvis.
Diuen que l'esport pot influir positivament en el part; les avantatges són: embarassos lleugerament més curts (5 díes menys de mitja), un període de dilatació més curt i una menor probabilitat de part quirúrgic i de patiment fetal durant el part. Però aquests beneficis tan sols són per les que ja feiem esport abans de l'embaràs. Això no vol dir que no valgui la pena fer exercici durant la gestació si no se'n feia abans, perquè aquest ens aporta una major sensació de benestar, una major capacitat de reacció física i emocional i una millora de la resistència. A més, diversos estudis han demostrat que l'exercici en aquesta època influeix en tenir menys símptomes comuns com bàsques, fatiga o mal d'esquena.
En quant a l'alimentació, he tingut un augment considerable de la gana (i això que ja en tenia molta), per això he triat no consumir productes calòrics ni no-nutritius, aprofitar qualsevol moment de gana per ingerir aliments sans i variats, tenint en compte les noves necessitats del meu cos com el ferro i el calci.
La meva dieta és més mediterrània que mai. Abans no menjava tants hidrats com és necessari, bàsicament perquè no em venia de gust menjar-ne amb cada àpat, però amb l'embaràs, si no en menjo, digereixo de seguida i la gana torna, així que ara faig bé la piràmide nutricional.
Sempre que tinc gana fora d'hores menjo alguna fruita, abans en menjava unes 3 al día, ara en menjo el doble o més, i a això se li ha de sumar l'amanida del migdia (a la nit els aliments crus dificulten la digestió).
I la resta, com abans: la mateixa quantitat setmanal de carn que de peix (sobretot blau, per aportar el iode necessari pel fetus); entre 1,5-2 litres d'aigua al dia (com abans) per prevenir la retenció de líquids, i gens de begudes amb gas (que redueixen l'absorció de l'organisme d'alguns nutrients) ni estimulants (el cafè i el té els enyoro com un bon amic que tornarà, però no tinc ansietat pel fet que fa cinc mesos que no en prenc).
I finalment, intento dissipar la tensió emocional de seguida que comença a acumular-se'm, amb tècniques de relaxació com la meditació o escoltant música clàssica.
El que més dessitjo és que aquest embaràs tan satisfactori continui desenvolupant-se igual fins al final, i pugui tenir un part "natural" o "normal", i el mínim de medicalitzat possible, per tal d'evitar els indessitjables efectes secundaris. I d'aquí uns mesos tenir un fill sa i fort i que jo em recuperi el més aviat possible. A vosaltres us dessitjo que tingueu un embaràs tan bó com fins ara ho està sent el meu i el part que vosaltres preferiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada