He participat en dos debats sobre la baixada de la líbido durant en post-part, un al grup de lactància i un altre al grup de criança. He estat llegint al Dr. M. Odent, obstetra, i tinc pendent fer-me amb el llibre "el bebé es mamífero" on dedica tot un capítol al tema. Amb el que he après, vull fer-vos cinc cèntims, ampliaré el post quan hagi llegit el llibre que cito.
S'acostuma a fer públic que el dessig sexual de les dones després de tenir un fill redueix, i es culpa principalment el cansanci i a la presència d'un nou habitant a la llar. En els debats que he participat es constatava una baixada de la líbido evident en les dones que allarguaven les lactàncies, diguem que en la majoria el dessig és pràcticament inexistent durant tota la lactància (fins i tot en dones que porten 2 i 3 anys lactant).
L'oxitocina és un de les principals hormones implicades en la sexualitat masculina i femenina i també s'allibera quan es dóna el pit per facilitat l'ejecció de la llet. La prolactina és l'hormona que s'allibera perquè les glàndules produeixin la llet materna i també té l'efecte reduir el dessig sexual i la fecunditat.
En la majoria de les societats tradicionals conegudes a on l'alletament durava anys, les relacions sexuals i l'alletament es consideraven incompatibles. Després de que s'establís la monogàmia com a norma, les dones van tenir la necessitat de reprendre l'activitat sexual genital poc després del part; paral.lelament va sorgir la tendència a acurtar la duració de la lactància i trobar substituts per la llet materna.
Concluim doncs, que cada vegada que una dona ofereix el pit al seu fill corre oxitocina pel seu cos, evidentment la necessitat d'una relació sexual que hormonalment té el mateix efecte és inexistent. I el cos femení en aquests moments de la vida de la dona està concentrant les energies en un objectiu: l'alimentació i criança d'un fill, amb el que la necessitat instintiva de reproducció passa a un lògic segon pla.
S'acostuma a fer públic que el dessig sexual de les dones després de tenir un fill redueix, i es culpa principalment el cansanci i a la presència d'un nou habitant a la llar. En els debats que he participat es constatava una baixada de la líbido evident en les dones que allarguaven les lactàncies, diguem que en la majoria el dessig és pràcticament inexistent durant tota la lactància (fins i tot en dones que porten 2 i 3 anys lactant).
L'oxitocina és un de les principals hormones implicades en la sexualitat masculina i femenina i també s'allibera quan es dóna el pit per facilitat l'ejecció de la llet. La prolactina és l'hormona que s'allibera perquè les glàndules produeixin la llet materna i també té l'efecte reduir el dessig sexual i la fecunditat.
En la majoria de les societats tradicionals conegudes a on l'alletament durava anys, les relacions sexuals i l'alletament es consideraven incompatibles. Després de que s'establís la monogàmia com a norma, les dones van tenir la necessitat de reprendre l'activitat sexual genital poc després del part; paral.lelament va sorgir la tendència a acurtar la duració de la lactància i trobar substituts per la llet materna.
Concluim doncs, que cada vegada que una dona ofereix el pit al seu fill corre oxitocina pel seu cos, evidentment la necessitat d'una relació sexual que hormonalment té el mateix efecte és inexistent. I el cos femení en aquests moments de la vida de la dona està concentrant les energies en un objectiu: l'alimentació i criança d'un fill, amb el que la necessitat instintiva de reproducció passa a un lògic segon pla.
Vaja, aquí avui no tinc res a objectar. ;)
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQue fort, és el primer cop que em censuren un comentari en un blog!! I això que no contenía paraulotes ni missatges ofensius per ningú! A més tenía relació amb l'article al que anava dirigit.
ResponEliminaNomés volía posar una mica de sentit de l'humor per treure ferro a tot plegat, la propera vegada ja miraré de ser més subtil, tot i que penso que les bromes sobre sexe no ofensives com la que vaig fer (sempre que no discriminin a persones amb disfuncions sexuals ni toquin temes escatològics o parafílies) permeten, és més, necessiten en molts casos de la vulgaritat per ser realment efectives. També és veritat que és una broma molt per homes i la majoría dels lectors d'aquest blog deuen ser dones i a sobre que fa poc que tenen un fill i no estàn d'humor. Ara, lo que vaig posar era una veritat com una casa de pagès i en cap cas era ofensiu pel gènere femení ja que no conec a cap dona que no li agradi fer fellatios.
Gràcies
(per les fellatios...jejeje)
Mònica, ja tens un troll! El teu bloc ha arribat a la majoria d'edat.
ResponEliminaHola Jaume, no t'ho prenguis malament,el vaig treure perquè SÍ que podía ser ofensiu i com que en sóc la moderadora tinc la responsabilitat. Com tu dius aquest blog el llegeixen dones que ni conec en persona i d'altra banda el tema és un pèl seriós i amb el teu comentari podia semblar una mofa.
ResponEliminaTot i així, sempre seran benvinguts els teus comentaris (tot i que jo els vulgui moderar, segons els objectius del blog), jo estic encantada! un petó guapu
Ah i ja que ho dius, a mi no m'agrada fer felacions, si ho faig és per donar plaer al meu home, el que m'agrada és que me les facin a mi, què coi! i penso que t'enganyes si creus que a les dones en general ens agrada!
ResponEliminaJolines Monica!! Després de descobrir que els reis eren els pares, aquest és el pitjor desengany de la meva vida. Quina poca sensibilitat! jejeje
ResponEliminaSeguiré fent el paper de troll que tant m'agrada!
Bueno para no saber nada de catalán me he enterado de todo, jeje...es lo que tiene poner interés(el último párrafo lo llevé al traductor de google ;-)). La verdad es que es un tema que a mí me preocupa pero no puedo luchar contra mi cuerpo y sí, evidentemente estar criando ocupa todo mi interés ahora mismo. Ya vendrán "esos momentos" otra vez :-).Gracias por este post!
ResponElimina