06 d’abril 2009

Su Majestad la Leche de Vaca -newsletter abril 2009 Laura Gutman-

La leche es una secreción glandular presente en todos los mamíferos. En la naturaleza hay cerca de 5000 especies, y los humanos somos sólo una de ellas. La leche sirve para alimentar a la cría hasta que esté en condiciones de alimentarse con autonomía. Ninguna otra especie continúa con el consumo de leche después del período de lactancia. Cuando crecemos, los mamíferos perdemos las enzimas que permiten la digestión de la leche, porque sencillamente no las vamos a necesitar más. Sin embargo los seres humanos ignoramos esa ley natural.

Tengamos en cuenta que cada leche es específica, es decir, que tiene una fórmula especial para cada especie y varía considerablemente entre una y otra. Tanto la leche de vaca, como la de oveja, la de ballena, la de elefanta, la de morsa o la de perra son diferentes entre sí, y difieren obviamente de la humana. La leche de vaca sirve para criar terneros, un animal grande con cuatro estómagos que llegará a pesar 300 kilos. La leche humana en cambio privilegia el desarrollo de la inteligencia.

Es importante que sepamos que la “leche de fórmula” -como la llamamos hoy en día- es leche de vaca modificada para adaptarla a los requerimientos del bebé humano. Pero no es un invento químico, como muchas madres creemos.

¿Cuál es el efecto nocivo más fácil de detectar en el organismo humano? El moco. La principal responsable es la caseína, una proteína abundante en la leche de vaca. El moco es la reacción saludable del organismo contra una proteína que no puede incorporar. Por lo tanto, en la medida que incorporamos leche o lácteos, el organismo segrega moco. El resfrío común deriva en dolor de garganta, luego en rinitis, sinusitis, bronquitis, otitis, neumonía, y en todas las infecciones respiratorias con las que conviven los niños durante la infancia.

A pesar de esta abrumadora realidad, los adultos no podemos creer que la leche, la bendita y maravillosa leche, se nos vuelva en contra. Preferimos apegarnos a nuestras creencias en lugar de hacer caso a la sabiduría innata del organismo de nuestros hijos.

¡Todos nuestros niños están repletos de mocos y no estamos dispuestos a relacionarlo con la ingesta de leche! Parece que el miedo al cambio es más fuerte que el acceso a la verdad.

12 comentaris:

  1. He decidit posar-me més corcó encara i començar a portar la contrària a les tesis de les teves entrades amb contraopinions fonamentades.

    Podem començar aquí, per aquesta, que ve d'un blog seriós escrit per una estudiant del MIR de la que em fiaria completament si em posés malalt:

    http://mondomedico.wordpress.com/2009/02/27/no-no-creo-que-la-leche-sea-mala-para-la-salud/

    I et recomano especialment el debat generat als comentaris.

    ResponElimina
  2. Hola Alex, benvingut el teu nou comentari...
    Entenc que la teva "contraopinió fonamentada" dóna resposta al meu post FONAMENTAT, no? o et sembla que aquesta entrada no és seriosa? les explicacions són tan científiques com les de la metge bloguera, o més, ja que ella preten donar raons per les que la llet és bona i no en dona cap (el més semblant a una raó és que poguem sintetitzarla si no sóm intolerants, però això no vol dir que sigui bona!).
    Que tinguem la capacitat de tolerar la llet de vaca com a resultat d'un aventatge evolutiu em sembla molt bé, però no sé quins beneficis aporta avui en dia prendre'n.
    Dels comentaris dir que també em semblen molt poc científics (tenint en compte la majoria són metges)perquè el tema dels mocs està demostrat, i podria rebatre molts altres opinions, però no vull entrar-hi, perquè els interessos de fons són molt diferents i no arribariem a res ("no ens passa res" com ella diu és molt subjectiu).
    Penso que aquests metges del blog bàsicament intenten defensar que els hi agradi la llet i que no vulguin prescindir-ne, i ho trobo fantàstic. La Coca-cola també som capaços de digerir-la i no és un bon aliment. Jo no criminalitzo la llet (ni la coca-cola, ni casi res!), també m'agrada de tant en tant, però sí que em fa reflexionar que hi hagi tants adults intolerants. No vull perdre de vista que som mamífers i confio en que la natura ens ha dotat d'un estòmac addient per processar la llet de la nostra espècie i no d'altres; que siguem capaços de digerir-ne d'altres no vol dir que no estiguem pagant un preu físic (i és el que penso dels aliments transgènics, etc).

    ResponElimina
  3. Ah! i tot això referit a de la llet de vaca, no pas al que venen als súpers que poc té a veure, i encara menys si és desnatada (el procés necessari per extreure el greix fa la llet de pitjor qualitat).
    Tinc un amic (Jaume, si em llegeixes rectifica'm) que m'explicava que així com a Italia s'estan instal.lant màquines expenedores de llet fresca, aquí no es pot fer per la mala qualitat de la llet... ho faran amb llet pasteuritzada... no coments...

    ResponElimina
  4. Precisament se m'han disparat les alarmes quan he llegit el tema dels mocs. Tú dius que està demostrat. A mí, d'entrada, em sembla que no té res a veure (els mocs són una defensa de l'organisme contra agents que arriben de l'aire, no contra les mol·lècules danyines de la llet. Tenir mocs no és dolent, al contrari.), però és clar, no sóc metge i no m'arrisco a dir frases categòriques com "està demostrat" o "no està demostrat".

    No és cert el que dius que l'article no diu cap raó per prendre llet (o derivats): diu que és la millor manera per a que el nen incorpori al seu organisme el calci, la vitamina D i el fòsfor. Hi ha una altra, que és la històrica o la evolutiva: en algun moment la llet s'ha incorporat a la dieta de certes cultures provocant una "millora de l'espècie" que ha incorporat la lactasa al sistema digestiu.

    Jo confio en què ets una persona responsable i que quan el teu fill deixi de prendre llet de pit, si decideixes no donar-li llet de vaca, li donaràs els substitutius que calgui per a què tingui el calci i la vitamina D que necessiti, que per això estàs informada sobre el tema, però divulgant el missatge que "la llet de vaca és dolenta" estàs fent un flac favor a la gent que es queda amb aquesta idea simple i no va més enllà.

    ResponElimina
  5. Quan l'organisme no pot assimilar segons quines substàncies (com la caseïna a la llet de vaca) té diversos recursos per desfer-se'n, però em sembla ingenu pensar que el cos no se'n resenteix per aquest esforç energètic. Potser són coses massa poc importants per segons quines sensibilitats, però molts problemes a la pell, al cabell, secrecions excessives... tenen aquí la seva causa. Per tant els mocs evidentment no són dolents, però tenir-ne en excés està donant l'alarma de que quelcom ha passat al cos (com quan hi ha una infecció vírica, es fan mocs per netejar no pas "contra agents que arriben de l'aire" com tu dius). Jo no puc remetre't a links perquè els meus coneixements sobre aquests temes els he anat conformant desde fa molts anys, llegit, escoltant a molts professionals... i no només llegint un blog.
    Jo no he dit que l'article de la metgessa no doni cap raó per prendre llet, sinó que no dóna cap raó per defensar que sigui BONA I NECESSÀRIA. Ella mateixa diu que hi ha altres maneres de prendre calci, etc, de fet hi ha verdures i llavors que porten més calci que la llet (tu que t'informes molt deus saber-ho).
    Penso que no has entès el tema de l'avantatge evolutiu: l'humà en un moment donat va aprofitar que podia assimilar la llet de vaca en un moment de la història en que li mancaven aliments, els que la toleraven van sobreviure i els altres no, però això NO VOL DIR que millorès l'espècie per això!!!!! La lactosa és tan sols una proteïna, hi ha altres maneres de prendre-la!!!!!
    I sobre la meva responsabilitat, torno a dir-te que jo no faig cap lleig a la llet, i igual que jo en prenc de tant en tant el Rai també en prendrà, sobretot perquè en els infants (i com bé diu la metgessa bloguera) és una manera molt còmoda de prendre el calci que necessiten (que és molt).
    I penso que la feina que puc fer amb aquest post és molt important, perquè per començar en cap moment diu "la llet de vaca és dolenta" sinó "no és necessària com creiem", i sinó fixa't en que la majoria dels comentaristes del blog que em remets no en tenien ni idea de les característiques dubtoses de la llet de vaca, i això que són gent "que va més enllà" com tu dius.

    ResponElimina
  6. A veure, jo crec que no és tant difícil.
    Som mamífers, i prenem llet de la nostra mare fins que estem preparats per prendre altres aliments. Després et pot semblar bona, però no és necessària. Cap altre mamífer en pren després del període de lactància. Segons alguns estudis antropològics, en l'ésser humà de fa uns mil·lers d'anys hi havia cultures que l'infant prenia llet fins als 5-7 anys, que segons sembla és pel que estem programats genèticament. Després ja no era necessària (que no apeteixible).
    Anem en compte que la publicitat cala molt fons, i després la consumim a litres perquè si no se'ns desfaran els ossos, ens xutem l'actimel en vena degut a les seves bactèries màgiques que fan que no ens tornem borrosos (que en realitat son les mateixes que hi ha en un iogur del pryca) o que si prenem un vitalinea compensa després d'haver dinat 2 kilos de calçots és una dieta de puta mare.

    I per cert Àlex, dius "en algun moment la llet s'ha incorporat a la dieta de certes cultures provocant una "millora de l'espècie" que ha incorporat la lactasa al sistema digestiu". Doncs bé, la població negra americana i oriental son propensos a patir intolerància genètica. Poso aquí el percentatge d'intolerants (extret de la wikipedia) i per tant el percentatge d'empitjorament de l'espècie:

    # Suecos 1%
    # Ingleses 6%
    # Rusos 15%
    # Españoles 15%
    # Árabes 80%
    # Esquimales 83%
    # Mexicanos 83%
    # Africanos centro 83%
    # Tailandeses 98%

    Truco al Le Pen? jejeje

    ResponElimina
  7. Rectifico al Joan, hi ha cultures on ENCARA amamanten fins als 7 anys.
    I sobre els mocs, no t'he volgut explicar que hi ha experiències emocionals que també poden fer produir més mucositat de l'habitual, perquè això sé que et superarà, i molt, que diràs que no estas gens d'acord perque no hi ha "evidencies científiques", però he d'aprofitar per parlar-ne per si algú empatitza amb aquesta sensibilitat i llegeix aquest post: als nens se'ls hi diu mucosos perquè moquejen molt, i un dels motius (a part d'estar formant el seu sistema immunològic i estar sovint en contacte amb virus)és que somatitzen el que encara no saben expressar i els mocs són una conseqüència.

    ResponElimina
  8. Potser hi ha una cosa que he entès malament. En una segona lectura de l'article de la Sra. Gutman, l'he situat en el context de donar pit contra donar preparats làctics, i en aquest context entenc la seva postura i la comparteixo: no hi ha cap dubte que donar pit a l'infant és la millor manera d'alimentar-lo per a la nova vida.

    El que no m'agrada és que la defensa de la llet materna ve acompanyada d'un atac frontal contra la llet de vaca, i d'aquí el malentès, ja que jo ho he interpretat com un "treiem la llet de vaca de les nostres vides".

    Un cop matitzat això, tinc moltes coses més a comentar, però tinc feina. Tornaré més tard.

    ResponElimina
  9. T'havia passat per alt el principal objectiu, doncs, però no t'equivoques amb que pensa (i comparteixo) que la llet de vaca no és adequada pels adults. El fet de que l'enzim que ajuda a assimilar la lactosa es vagi perdent a mida que ens fem grans (en tots els mamífers i en la gran majoria d'humans) la porta a dir que és una llei natural que no tenim en compte, i jo ho comparteixo, perquè la majoria de nosaltres no som conscients d'això i considerem que un adult intolerant a la lactosa és un "malalt" i de fet és el més normal del món, per això està bé ho tinguem en compte i d'altra banda que sapiguem que no és necessària per viure (com ens diuen a la tele, que s'ha de beure 1/2l de llet al día com a mínim), el que és necessari és el calç, no la llet.
    Per tant, no diu "treiem la llet de vaca de les nostres vides", però si diu que no és el més adequat i que per tant, si ens senta malament és normal.
    I dit això, espero la teva nova contra ;)

    ResponElimina
  10. Vaig per temes.

    Llet i mocs: No he trobat cap estudi que digui que la llet i la producció de mocs estiguin relacionats. Totes les referències que he trobat s'originen en el llibre de la Laura Gutman. No sé si el llibre de la Gutman té referències o explica quin és l'origen d'aquests estudis, per tant, em costa de creure. L'única cosa que he llegit del tema i que té lògica és que la casseina, en ser una proteïna, es divideix amb els enzims de l'estómac en els seus aminoàcids i per tant no pot ser que afecti com a tal a la resta del cos.

    "Avantatge evolutiu que millora l'espècie". D'acord, Joan, l'expressió ha estat desafortunada i me l'has treta de context per donar-li el toc racista. Saps perfectament que no volia donar-li aquest desafortunat matís. És cert que la gran majoria de la espècie humana (i quasi tots els mamífers) perdem la capacitat de digerir la lactosa (un sucre, per cert, no una proteina) quan deixem de mamar. En aquest context estic d'acord que tractar els intolerants a la lactosa com a malalts és prepotent i desafortunat, quan es tracta del 80% de la població. Però això no vol dir que jo, que la llet no em senta malament, ni em fa venir mocs, no en pugui prendre. Encara diria més, si jo abuso de la llet (i com qualsevol abús, sabem que és dolent) i en prenc dos litres al dia de llet no desnatada, em moriré abans d'un atac de cor pel colesterol alt que per excessiva producció de mocs.

    És més, posem l'exemple que jo sóc un japonès intolerant a la lactosa que, veient a la Naomi Campbell amb els morros bruts de llet convidant-me a prendre'n, em decideixo a provar-la. Com segurament tindré una digestió pesada i una mica de diarrea per la tarda, al dia següent no en prendré perquè ja sé que em senta malament i tornaré als meus plats de sushi i salsa de soja.

    Per cert, jo no he tret en cap moment el tema de l'actimel i el vitalínea, que es tracta de temes de màrqueting i no tenen res a veure amb la llet.

    Que sí, hem d'estar atents per si el nostre fill té en algun moment intolerància a la lactosa i li senta malament la llet, si no, és el que li pensem donar per tenir el calci que necessiti. Si és intolerant, ens queden els iogurts i els formatges, que ja no tenen lactosa però que encara tenen els nutrients i l'energia de la llet. I si ens creiem a la Laura Gutman, doncs no passa res, però no oblidem de complementar amb una mica més de fruita, verdura i peix, esperant que no ens haguem de barallar massa per a que en prengui.

    Conclusió: Lluitar per la lactància materna està molt bé i és necessari. Avisar que no és necessaria la llet, especialment si ets intolerant a la lactosa, i que hi ha alternatives, també està molt bé. El tema de la llet i els mocs el deixem com a tema de confrontació inacabat, tu dius que està demostrat, jo dic que no està demostrat, no ens posarem d'acord, fi de la discussió. Tampoc és tant important. Ara bé, criminalitzar la llet de vaca (i no parlo per vosaltres dos, sinó pel missatge de la Gutman) quan és una de les fonts d'aliment més importants i a l'abast que li podem donar als nostres fills en la cultura occidental em sembla fins i tot perillós. Hi ha coses molt pitjors que ens fotem a diari entre pit i esquena: una cervesa, un cafè i un cigarret, per exemple.

    ResponElimina
  11. Puc assegurar-te que la L.Gutman no és la única professional que relaciona llet i mocs. Jo la he descobert fa molt poc i de tota la vida que el meu metge m'ha suggerit eliminar els lactics quan estic encostipada (i la setmana passada ho va fer la pediatra del Rai).
    També et dic que obviament saben més de nutrició els nutricionistes que els metges, no t'equivoquis, que ens pensem que són deus però no dominen tots els temes (de lactància per exemple en saben ben poc).
    "Algunos estudios afirman que una de las causas del exceso de mucosidad es el pH excesivamente ácido de algunos derivados lácteos como el yogur, mientras que otras fuentes señalan a las proteínas presentes en la leche de vaca como causantes de las mucosidades nasales excesivas.
    Aunque existe un cierto desconocimiento sobre la relación directa de los lácteos en el aumento de la mucosidad, lo que sí se sabe es que al moderar o restringir la presencia de productos lácteos en la dieta, la cantidad de mucosidad disminuye de forma importante, por lo que se facilita la desaparición de la congestión nasal, y se mejora la respiración."
    Jo de tu, provaria la propera vegada que tinguis molta mucositat... Jo ho afirmo perquè confio en el meu metge, perquè ho he comprovat i perquè he participat en foros a on tothom que ho ha provat, ha evidenciat resultats.
    Com veig que el tema et mola (i els links més) et passo un perquè puguis ampliar els teus coneixements sobre els làctics.
    http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/lacteos.htm

    ResponElimina
  12. Us puc assegurar que la llet provoca mucositat perqué ho he viscut a la própia pell. De petita em van diagnosticar traqueobronquitis asmatiforme, m'ofegava sovint ( atacs d'asma)i sempre tenía moltíssima mucositat fins que tot va canviar a l'adolescencia. Em portaven al Hospital de Sant Pau i els metges sempre li han dit als meus pares que la llet era perjudicial per a mi per aquest tema, no me l'ha van prohibir, pero em van dir que vigilés.. Jo fa molts anys que no em prenc perqué he comprovat que així es, a part de que no li senta bé al meu aparell digestiu.
    Ara combino les de Soja (encara que aquesta cada cop menys perque sento que es fa pesada) la d'arrós i la d'avena.

    ResponElimina