(extrets del llibre La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad.- M. Odent, traduït al català per mi)
Fins fa molt poc, una dona no podía ser mare sense emetre un fluxe d'hormones, que són en realitat un complex còctel d'hormones de l'amor. Però actualment, amb la industrialització dels naixements la majoria de dones dónen a llum sense produir aquestes hormones.
Vull remarcar que la injecció d'oxitocina sintètica no comporta un efecte sobre la conducta perquè no arriba al cervell.
Gràcies a l'altament desenvolupat neocórtex humà podem parlar, ser lògics i raonar. En el seu orígen el neocórtex és una eina que serveix a les velles estructures cerebrals ajudant al nostre instint de supervivència. El problema és que la seva activitat tendeix a controlar estructures primitives del cervell i així inhibir el procés del naixement. Se entén que el neocórtex hauria d'estar en repós perquè les estructures primitives del cervell puguin segregar les hormones necessàries. Això explica el fet que quan les dones estan de part tendeixen a aïllar-se del món, a oblidar el que van llegir o s'aventuren a fer el que mai fan com insultar o adoptar postures inesperades com a la gatzonera.
L'oxitocina és la hormona necessària per l'expulsió del nadó. Igualment, els mamífers poden segregar una hormona d'emergència, la adrenalina, que té com a efecte frenar l'oxitocina (quan cal, com per exemple quan un animal és perseguit pel seu depredador i es posa de part). El fet de que l'oxitocina i l'adrenalina siguin antagonistes explica que la necessitat bàsica del tots els mamífers a l'hora de parir és sentir-se segurs. Existeixen multitut de situacions associades a la producció d'adrenalina, com quan se senten observats o per la termoregulació corporal, amb el que d'acord a la adaptabilitat de les espècies l'entorn per parir ha de ser privat i càlid.
Repassem els factors que poden estimular el neocórtex humà:
El llenguatge racional. Quan ens comuniquem, processem el que rebem amb el neocórtex. Això implica que si hi ha una llevadora una de les seves principals qualitats hauria de ser mantenir-se al marge, en silenci i sobre tot evitar preguntar alguna cosa en concret.
La llum. L'estimulació visual activa el neocórtex. Per això quan volem dormir apaguem la llum.
Sentir-se observada. Tots els animals que tenen el neocórtex menys desenvolupat que nosaltres tenen estratègies per donar a llum en la intimitat!
Alguns homes que acompanyen la dona en el seu part, poden estar en segon pla, d'altres tendeixen a comportar-se com observadors o com guies, mentre que d'altres són més aviat protectors.
Justament quan la dona que está de part necessita reduir l'activitat del seu intelecte -del seu neocórtex- i anar-se'n a "un altre planeta". Alguns homes contagien els alts nivells d'adrenalina que segreguen. Durant la fase d'expulsió de la placenta, alguns senten la necessitat d'activitat, justament quan la mare no hauria de fer res més que mirar el nadó als ulls i sentir el contacte de la seva pell en un lloc càlid, qualsevol distracció pot inhibir l'alliberament d'oxitocina i interferir en l'expulsió de la placenta.
Quan la primera fase d'un part progressa bé, significa que el nivell d'adrenalina de la partera és baix. Aquesta dona tendirà a estar immòbil, pel que la recomanació de prendre hidrats i dolços no és addient (a més el neocórtex necessita glucosa per funcionar). La partera no perd aigua perquè presenta alts nivells de vasopresina -hormona que reté l'aigua- i perquè els múscles no estan actius.
També es recomana caminar i, si no té ganes és bona senyal!, vol dir que es seu nivell d'adrenalina és baix.
En general, el que refereix al part i naixement, tot el que és específicament humà hauria de ser eliminat alhora que les necessitats mamíferes han de ser satisfetes.
Suprimir el que és específicament humà implica primer alliberar-se de totes les creences i costums que han interferit en la fisiología d'aquests procés durant milenis (la creença de que el calostre era nociu i no s'havia de donar al nounat ha estat present als cinc continents!). També significa que el neocórtex necessita reduir la seva activitat i que el llenguatge, específicament humà, hauria de ser utilitzat amb extrema precaució.
També tenim la necessitat de sentir-nos segurs. És significatiu que quan una dona gaudeix de completa intimitat i se sent segura, sovint adopta postures típiques dels mamífers com per exemple a la gatzonera.
És comú sentir que el part ha d'"humanitzar-se", però en realitat la prioritat és "mamiferar" el naixement. El naixement ha de, en certa manera, des-humanitzar-se.
Fins fa molt poc, una dona no podía ser mare sense emetre un fluxe d'hormones, que són en realitat un complex còctel d'hormones de l'amor. Però actualment, amb la industrialització dels naixements la majoria de dones dónen a llum sense produir aquestes hormones.
Vull remarcar que la injecció d'oxitocina sintètica no comporta un efecte sobre la conducta perquè no arriba al cervell.
Gràcies a l'altament desenvolupat neocórtex humà podem parlar, ser lògics i raonar. En el seu orígen el neocórtex és una eina que serveix a les velles estructures cerebrals ajudant al nostre instint de supervivència. El problema és que la seva activitat tendeix a controlar estructures primitives del cervell i així inhibir el procés del naixement. Se entén que el neocórtex hauria d'estar en repós perquè les estructures primitives del cervell puguin segregar les hormones necessàries. Això explica el fet que quan les dones estan de part tendeixen a aïllar-se del món, a oblidar el que van llegir o s'aventuren a fer el que mai fan com insultar o adoptar postures inesperades com a la gatzonera.
L'oxitocina és la hormona necessària per l'expulsió del nadó. Igualment, els mamífers poden segregar una hormona d'emergència, la adrenalina, que té com a efecte frenar l'oxitocina (quan cal, com per exemple quan un animal és perseguit pel seu depredador i es posa de part). El fet de que l'oxitocina i l'adrenalina siguin antagonistes explica que la necessitat bàsica del tots els mamífers a l'hora de parir és sentir-se segurs. Existeixen multitut de situacions associades a la producció d'adrenalina, com quan se senten observats o per la termoregulació corporal, amb el que d'acord a la adaptabilitat de les espècies l'entorn per parir ha de ser privat i càlid.
Repassem els factors que poden estimular el neocórtex humà:
El llenguatge racional. Quan ens comuniquem, processem el que rebem amb el neocórtex. Això implica que si hi ha una llevadora una de les seves principals qualitats hauria de ser mantenir-se al marge, en silenci i sobre tot evitar preguntar alguna cosa en concret.
La llum. L'estimulació visual activa el neocórtex. Per això quan volem dormir apaguem la llum.
Sentir-se observada. Tots els animals que tenen el neocórtex menys desenvolupat que nosaltres tenen estratègies per donar a llum en la intimitat!
Alguns homes que acompanyen la dona en el seu part, poden estar en segon pla, d'altres tendeixen a comportar-se com observadors o com guies, mentre que d'altres són més aviat protectors.
Justament quan la dona que está de part necessita reduir l'activitat del seu intelecte -del seu neocórtex- i anar-se'n a "un altre planeta". Alguns homes contagien els alts nivells d'adrenalina que segreguen. Durant la fase d'expulsió de la placenta, alguns senten la necessitat d'activitat, justament quan la mare no hauria de fer res més que mirar el nadó als ulls i sentir el contacte de la seva pell en un lloc càlid, qualsevol distracció pot inhibir l'alliberament d'oxitocina i interferir en l'expulsió de la placenta.
Quan la primera fase d'un part progressa bé, significa que el nivell d'adrenalina de la partera és baix. Aquesta dona tendirà a estar immòbil, pel que la recomanació de prendre hidrats i dolços no és addient (a més el neocórtex necessita glucosa per funcionar). La partera no perd aigua perquè presenta alts nivells de vasopresina -hormona que reté l'aigua- i perquè els múscles no estan actius.
També es recomana caminar i, si no té ganes és bona senyal!, vol dir que es seu nivell d'adrenalina és baix.
En general, el que refereix al part i naixement, tot el que és específicament humà hauria de ser eliminat alhora que les necessitats mamíferes han de ser satisfetes.
Suprimir el que és específicament humà implica primer alliberar-se de totes les creences i costums que han interferit en la fisiología d'aquests procés durant milenis (la creença de que el calostre era nociu i no s'havia de donar al nounat ha estat present als cinc continents!). També significa que el neocórtex necessita reduir la seva activitat i que el llenguatge, específicament humà, hauria de ser utilitzat amb extrema precaució.
També tenim la necessitat de sentir-nos segurs. És significatiu que quan una dona gaudeix de completa intimitat i se sent segura, sovint adopta postures típiques dels mamífers com per exemple a la gatzonera.
És comú sentir que el part ha d'"humanitzar-se", però en realitat la prioritat és "mamiferar" el naixement. El naixement ha de, en certa manera, des-humanitzar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada