falsos mites sobre la lactància materna

La societat no confia en la lactància materna. Si el pit està buit és perque no hi ha llet, però si està ple és perquè el nadó no mama perquè la llet no és bona. Si el nen demana pit amb freqüència és perque passa gana, però si dorm molt és perque no surt res... si s'engreixa poc és perque necessita un biberó, però si s'engreixa molt no tindrà prou amb el pit.

Encara no fa un segle que els nens van començar a sobreviure sense llet materna. No és possible que tres quartes parts de les dones no tinguin llet, si fos així estariem davant d'una terrible epidèmia. El que cal fer quan es té poca llet (o el nen no s'engreixa prou) no és donar un biberó, és donar més el pit. Tampoc és cert que la llet d'una dona pugui "no ser bona", és sabut que en les pitjors condicions la llet materna sempre és nutritiva (per exemple en guerres o al tercer món, on les mares potser estàn mal nutrides) per simple supervivència de l'espècie.
Els primers dies les hormones s'encarreguen de donar la ordre als pits de produir llet i com que el cos encara no sap quanta llet necessita el nadó, els pits en produeixen més del compte i s'inflamen. Més endavant els pits resten buits i no és fins que el nen no els estimula amb la succió que el cervell dóna la ordre al pit de produir llet. D'aquesta manera ell mateix regula la quantitat de llet que es produeix als pits que l'alimentaran: la producció en una presa serà segons la quantitat que n'hagi menjat en les darreres preses.
Per tant el pit "és com una aixeta", el que menja el nadó es produeix en el mateix moment en que succiona. La llet triga a sortir uns minuts, molts nadons s'enfaden davant d'això, però si insisteixen apareix el "cop de llet"(la mare nota com una batzegada als pits, també s'anomena "pujada de llet"), la quantitat que surt durant el "cop de llet" està relacionada amb les darreres preses. Si el nadó no en té prou amb un "cop" i continua succionant (no deixa de sortir llet del tot encara que la pujada s'hagi acabat), es produirà un nou "cop".
Cada dona pot produïr més o menys llet en un sol "cop", segons les glàndules que tinguin, però al final no importa, perquè si el nadó segueix mamant, apareixen nous "cops de llet".
La quantitat de greix augmenta al llarg de la presa, de manera que la llet del final és més calòrica que la del principi. Si limitem el temps que el tenim al pit potser no estàn prenent tot el greix, si canviem de pit abans de que s'acabi el primer, estarem omplint el seu estòmac amb massa aigua i gens de greix amb el que aviat tornarà a tenir gana i pensarem que "passa gana".
Concluim doncs que el nadó disposa de tres mecanismes per regular la producció de la llet: la duració de la presa, la freqüència i si pren un pit o dos, hauriem de facilitar-li aquests recursos amb la lactància a demanda (oferir el pit sempre que el nen i la mare ho vulguin).
La lactància a demanda és la de tota la vida, no pas la que està de moda (abans no hi havia rellotges). A més cap mamífer ofereix el pit limitant el temps. També es diu que l'estòmac ha de descansar: no hi ha cap organ al nostre cos que necessiti descansar, no descansen ni el cervell ni els múscles (de nit somiem), i encara menys amb lactància materna, ja que la llet materna es digereix molt ràpidament.
Sembla que la lactància a demanda suposi una esclavitut, però és ben bé al revés: és el rellotge el que esclavitza!!
I per acabar, dir que el que ha de preocupar-nos és assegurar una bona posició al mamar, la mala posició pot ser causa de: mal als mugrons, preses massa llargues, es queda amb gana, mama sovint, pits plens, vòmits (pren massa llet diluida i omple massa l'estòmac), diarrea (prendre massa llet diluida i per tant més lactosa pot fer que no la digereixi tota i produeixi gasos i caques més líquides), còlics, baix pes... A la xarxa es poden trobar manuals per la correcta col.locació del nen al pit.

Aquest escrit és un recull de respostes de les meves consultes a la lliga de la llet, que es basen el opinions del pediatra C. González, fundador i president de l'Asociació Catalana Pro Lactància Materna (ACPAM)

Existeix la pàgina web liga de la leche virtual per fer consultes a d'altres participants i a les monitores de lactància professionals. Són molt ràpides en contestar, a mi m'han acompanyat desdel principi de la lactància.