03 de febrer 2009

quan dormirá tota la nit?


Hi ha nens que dormen tota la nit, però són una minoria. La literatura científica diu que tan sols el 10-15% dells nens amb 7 mesos dormen 10-12h seguides.
Els nounats necessiten menjar sovint per evitar hipoglucèmies, per això no poden tenir una son molt seguida, a més el fet de menjar freqüentment ajuda a mantenir la producció de la llet de la mare en el primer període de vida. També necessiten exercitar la succió per calmar-se i relaxar-se. La son i les necessitats del nadó van de la mà i evolucionen alhora.
Alguns professionals intenten que dormin més oferint-li's menjars més pesats, però això només pot desencadenar desajusaments intestinals i tampoc és bó incrementar la son de manera artificial sabent que aquesta respon a unes necessitats naturals.

En quant a la son en sí, fins als 4 mesos és bifàsica i caòtica, degut a que el núcli supraquismàtic del cervell encara no està madur, a partir dels 4 mesos ja està madurat amb el que té capacitat per adquirir el ritme circadià (diferenciar el dia de la nit).
Els nens canvien sovint de fase REM a NO-REM i això els desperta. Als adults també ens desperten els canvis de fase (en fem fins a 9!) però no ens arribem a despertar del tot.
Un cicle llarg d'un nen pot durar fins a 5 hores, no 8 com fem els adults; aquests horaris els hem establert els adults i en aquesta societat per motius productius.
Molts nens necessiten la companyia dels pares per tornar-se a dormir quan es desperten per complet. És fonamental que se sentin segurs i protegits per aprendre a fer-ho sols.
Instaurar les migdiades diurnes és important per aconseguir que dormin de nit. No dormirà millor de nit perquè es cansi durant el dia.
No és bó deixar-los plorar sense consol, pot ser més o menys efectiu com qualsevol ensinistrament, però tan sols aconseguirem que s'adormin per cansanci i sentint-se sols. "La insatisfacció recurrent en un ésser que no està preparat per gestionar-la i superar-la deixarà empremta en la seva primera infancia, que és la base de la seva salut mental. El cervell és immadur i no sap gestionar un estrés excessiu, els nadons no poden desfer-se del seu propi cortisol." Aquesta és la opinió de Sue Gerhardt, podeu veure l'entrevista completa que li va fer l'Eduard Punset.

Existeixen intervencions per accelerar el procesos evolutius referents a la son (si es necessiten per poder respondre a les necessitats socials en que estem immersos), alternatives als mèdotdes conductistes (Ferber, Estivill, Jo Frost). Jo recomano el llibre "dormir sin lágrimas" de Rosa Jové i la web dormir sin llorar.
Aquesta psicòloga aposta per tres punts bàsics per facilitar la conciliació amb la son del nen: la lactància, dormir al mateix llit, atendre el nen de seguida. A més dóna una sèrie de consells pràctics que també serveixen si la lactància no es practica.

1. Beneficis de la lactància durant la nit
-La llet conté L-triptófano, un aminoàcid que ajuda a conciliar la son.
-Tant la lactància artificial com la materna s'han de donar a demanda (tal com indiquen les organitzacions OMS, UNICEF, ESPGAN, AAP, AEP) així s'assegura que el nen està saciat amb el que el tò muscular es redueix i ajuda a conciliar la son.
-La succió també relaxa i consola, i el contacte pell amb pell, la possibilitat d'escoltar els batecs del cor de la mare, la seva olor i la seva presència també propicien la son i la relaxació.
-Al lactar s'estimulen els nivells de prolactina de la mare (hormona que ajuda a produir llet), i aquesta hormona ajuda a conciliar la son (per això els adults incrementem la prolactina de nit), d'aquesta manera les mares lactants poden tornar-se a quedar dormides amb facilitat.

2. Beneficis de compartir llit
-La major part de cultures els nens dormen amb les mares.
-Minimitza el risc de síndrome de mort sobtada.
-Ajuda al nadó a passar d'una fase de son a una altra perquè sicronitza amb la respiració de la mare.
-La respiració de la mare serveix de recordatori perquè continui respirant si té una apnea. -Afavoreix que la mare pugui continuar dormint mentre dona el pit.
-La mare i el nen gairebé no es desperten al reclamar l'aliment.
-Afavoreix la regulació de la temperatura corporal.
-Dormen més estona perquè noten la presència continuada de la mare.

El primer que ens ha de preocupar és per què els nens actuen com actuen, abans de pensar que ENS PRENEN EL PÈL (NO SÓN CAPAÇOS!!), informem-nos bé de com funcionen i què necessiten. Ningú no demana el que no vol, i un ésser tan inocent encara menys. Per tant si un nen no dorm tota la nit o no s'adorm sol, és absolutament normal i ho acabarà fent (igual que acaben caminant), ja és un altre tema si volem que ho faci per facilitar-nos la vida als pares.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada