20 de febrer 2009

la cançó de bressol

"no l'agafis a coll que és malacostuma"
"no dormis amb ell que és malacostuma "
"no li dónis el pit de nit que és malacostuma"
"no el gronxis al bressol que és malacostuma"
"no l'adormis a coll que és malacostuma"

quines "males costums" més agradables!!

La família és el primer contacte social que el nen té i el contacte físic constant esdevé el llaç emocional que proporcionarà la seguretat indispensable per desenvolupar les seves habilitats. En la infància es crea la estructura emocional sobre la que s'anirà formant la persona.
Volem que els nens s'adormin sols, fa no gaires anys la gent no "posava el nen a dormir" sinó que "adormia el nen", avui s'ha convertit en un problema que cal que un metge solucioni mitjançant un mètode d'ensinistrament. S'han perdut els recursos que tenien les nostres àvies: bressolar, cantar, relaxar i donar al nen la seguretat que necessita per caure el braços de la son.
La cancó de bressol és una forma musical antiquíssima, una expressió d'afecte i tendresa indispensable des del naixement i durant els pirmers anys de vida. El fet de gronxar el nadó i el cant tranquil.litzant de les cançons ofereix una pau interior que ajuda al nostre propi benestar.
Aquestes cançons es transmeten de generació en generació i és així com a vegades es modifiquen ja sigui en la melodía o en el text. Les mares i pares han desenvolupat un repertori propi en el qual s'uneix la tradició i la inspiració del moment, cadascú canta a la seva manera en funció del que li suggereixen els records i el seu cor.
Des del s. XVI les cançons de bressol van trobar cabuda en les composicions de música culta i és així com compositors com Schubert o Brahms van crear composicions senzilles semblant a les cançons populars.
Així doncs, us convido a cantar als vostres nens. Aquesta és primera canço de bressol del Rai:

son soneta vine aquí
a la vora del coixí
quan la soneta vindrà
el Rai s'adormirà

repetida fins l'infinit!

1 comentari: