17 de febrer 2009

què ens diu la febre

La febre és un augment de temperatura corporal provocat pel sistema nerviós central a fi de fer front a algun tipus d'alteració i estimular la reacció curativa de l'organisme. Per tant, no sempre va lligada a una infecció i no és per ella mateixa una malaltia, sinó un element d'aquesta.
Davant d'una aparició de febre cal que procurem que el nen begui força líquid per tal de que no es deshidrati. Si la febre és molt alta podem fer servir mitjans físics per controlar-la com banys d'aigua tèbia tirant a calenta o passar-li tovalloles mullades pel cos a fi de facilitar la pèrdua de calor a través de la pell.
A menys que existeixin altres símptomes afegits no cal tractar la febre. La major part de les febres que indiquen una alteració greu tenen una causa òbvia i són molt extranyes. La gran majoria de les febres són causades per infeccions viròsiques o bacterianes que les pròpies defenses del cos superaran sense ajuda mèdica, de fet no hi ha cap medicament més eficaç que les pròpies defenses per aquests casos. Aquestes mateixes febres no pugen inexorablement i no superen mai els 40,5º.
Pensem que totes les febres són perilloses i no és així. Tampoc és cert que els graus de temperatura medeixin la importància de la malaltia.
El procés febril funciona així: quan es desenvolupa una infecció, l'organisme del nen respón produïnt leucocits; aquests destrueixen les bactèries i els virus i remouen del cos els teixits deteriorats i la matèria irritant. Alhora s'intensifica l'acció dels leucocits i es mouen amb major rapidesa cap al lloc infectat. Aquesta part del procés anomenada leucotaxis és estimulada per la liberació dels pirògens que eleven la temperatura corporal, d'aquí la febre. El ferro, que molts gèrmens necessiten per prosperar, és eliminat de la sang i emmagatzemat al fetge. Això redueix la taxa de proliferació bacteriana. També es fa efectiva l'acció de l'interferó, una substància que lluita contra la malaltía i que el cos produeix de manera natural.
Per això no s'ha d'abaixar la febre amb medicaments. L'ús d'antitèrmics s'hauria de limitar a casos de molta necessitat. No cal fer res a menys que la febre persisteixi més de tres dies o que es desenvolupin d'altres símptomes, o el nen té un aspecte realment malaltís.
Encara que reduïnt la febre estem fent que el nen estigui més còmode, també estem interferint en el procés curatiu natural.
També és un fals mite que una febre elevada pugui causar convulsions. Aquestes resulten quan la temperatura puja de manera sobtada. Encara que són molt espectaculars, les convulsions rarament són greus (no hi ha demostracions de que puguin donar efectes posteriors com la suceptibilitat a epilepsia) i a més són molt poc habituals (4% dels nens amb febre molt alta). Un estudi de 1706 nens amb convulsions febrils va fallar 1 mort o defecte motor.
Si apareixen convulsions, cal mantenir la calma, quelcom difícil perquè són espectaculars, però recordem que no són res greu. Cal protegir el nen de que es faci mal i posar-li un objecte dur però que no es pugui trencar a la boca per evitar que es mossegui. Les convulsions normals duren pocs minuts. Quan s'acaben és possible que el nen vulgui dormir, i és millor no oferir menjar ni beure durant una estona perquè no hi hagi risc d'ofegament.

Recull d'un article de la revista viure en família i del llibre como criar un hijo sano de R.S. Mendelsohn

3 comentaris:

  1. Aquí estic bastant d'acord amb tu. La febre és, a part d'un simptoma que arriba tard (quan apareix la febre és perquè ja portem uns dies malalts, però sense adonar-nos), una pista de que ja ens estem curant. Sovint no cal fer res, i amb repòs i llet amb gal·letes, ens curarem.

    Però cal estar atent a qualsevol altre símptoma que indiqui més gravetat i, si cal, posar mesures.

    ResponElimina
  2. Ull amb la llet!!
    cert que de petits, quan ens encostipàvem ens donaven llet amb mel, però els làctics fan produir mucositat, així que no són addients quan hi ha procesos d'encostipat o grip... (també val pels adults)

    ResponElimina
  3. Bé, era sentit figurat. També la llet (de vaca) no és gaire digestiva.

    ResponElimina