agradecimiento a la liga de la leche

Muchas gracias a la liga de la leche por estar siempre ahí durante este primer año de vida y de lactancia de mi hijo.

carta al meu fill

Avui fa un any que vas sortir de la meva panxa!!!

El temps passa molt de pressa... sembla que faci molt menys! Et felicito de tot cor per aquest primer any de vida.

Has passat de ser un petarró indefens molt i molt observador... a ser un petitó molt simpàtic, molt sensible, un pèl tossut, molt hàbil amb les teves manetes i molt astut. Tens una mica de caràcter i no t’agrada gens que et diguem com fer les coses. Tampoc t’agrada gaire estar sol, ni desplaçar-te per tu mateix, t’estimes més agafar-te de les nostres mans i anar caminant, això sí... per on tu vols!

Ets un nen guapíssim i encantador, fas les delícies de tota la família i de tothom que et coneix. Jo no em canso de fer-te fotos des del primer dia ni de gravar-te en vídeo, perquè sento que el temps vola i vull retenir cada minut.

Durant aquest any m’he dedicat a tu en exclusiva, tota una lliçó d’altruisme per mi! Has despertat un amor incondicional en el que ets el meu referent, perquè tu estimes perque sí i sempre, sense rancúnies. He pogut estar totalment disponible per a tu gràcies al teu pare, que s’està encarregant de la casa i del despatx, que sempre m’ha donat suport en les meves desicions maternes i perque estem molt d’acord en com fer de pares.

Has sigut molt feliç, hem intentat respectar els teus propis ritmes, tu ens portes de la mà. Hem volgut reflexionar cada desició que hem pres sobre tu, intentant fer les coses com realment volem, tot i les pressions socials.

Des que vas arribar estic més en sintonia amb la vida que mai. Tot està sent molt diferent de com sempre havia pensat. Tinc la necessitat d’estar en pau amb la natura i de ser fidel a la nostra espècie. No vull traicionar els meus instints i he reconegut la veritable feminitat en una societat a on la lluita per la igualtat d’oportunitats entre gèreres m'havia fet confondre els rols. Hem prescindit de coses innecesàries oferint-te descobrir el mon a través dels objectes més bàsics, en comptes de fer-nos amb sofisticades joguines. T’hem alimentat de la manera més natural i per tant més nutritiva que tenim a l’abast. Dorms amb nosaltres, et portem a coll sempre que vols i la meva llet seguirà disponible per tu fins que els dos volguem.

Tenim encara molt de camí per recórrer com a pares, però et puc assegurar que ho farem de manera molt conscient i amb moltes ganes, amb l’objectiu de que siguis feliç i lliure.

Ens apassiona fer-te de pares, nosaltres també he sigut molt feliços durant aquest any! Gràcies per existir!

apunts sobre anticonceptius naturals

Aquestes darreres setmanes el meu fill m'ha absorvit totalment i no tinc temps d'escriure sobre tot el que estic llegint i reflexionant... ho faré en algun moment...
Ara, voldria copiar el resum que he enviat a una amiga per correu electrònic d'una xerrada que es va fer al grup de criança natural al que assisteixo. Tan sols li explico el més rellevant i el menys conegut que ens van explicar sobre anticoncepció:

anticonceptius naturals (sense components químics)
-mètodes barrera (preservatiu masculí, preservatiu femení i diafragma)
-mètodes d'observació o sintotèrmics

anticonceptius hormonals
-diu, pastilles, pegats, injeccions, aro vaginal,

intervencions quirúrgiques
-lligadura de trompes, vasectomia

Es preservatius femenins s'han de col.locar abans de la penetració i retirar-los després, com el masculí, però són de poliuretà i ofereixen més sensibilitat. També hi ha preservatius masculins de poliuretà de venta en farmàcies.












El diafragma es col.loca abans de la penetració i s'ha de treure com a mínim sis hores després, per evitar que es pugui col.lar algún espermatozou. Es coloca al fons de la vagina, taponant el coll de la matriu. Cal recobrir-lo de crema espermicida que altera el ph de la vagina i fa que la protecció sigui molt més eficaç (de fet el desaconsellava sense espermicida). Amb aquest mètode el contacte és pell amb pell, tan sols alguns homes molt sensibles noten el diafragma al fons de la vagina. Si s'oblida de treure un o dos dies, no passa res. Quan es treu cal netejar-lo, espolvorejar-lo amb talc o amb farina de blat de moro i guardar-lo. Costa uns 30-40 euros i té una vida útil de 2 anys aprox.
El ginecòleg t'ha d'agafar la mida saber quina mida de diafragma necessites. A Titània t'ofereixen un servei més complert i segur: et diuen la mida, t'ensenyen a colocar-te'l, et donen un diafragma perquè practiquis a casa durant vàries setmanes (sense fer-lo servir, només per aprendre a col.locar-lo i veure si molesta, etc) i després et tornen a visitar amb el diafragma col.locat per tu per veure si està ben col.locat, a partir d'aquí ja el pots fer servir amb tranquil.litat.

De mètodes d'observació es van explicar tres: el de la temperatura basal consistent en prendre diàriament la temperatura basal vaginal (vol dir després d'haver dormit tota la nit, i abans de llevar-se, per tant mentre alletem de nit, no serveix). Els dies que s'ovula la temperatura puja, per tant a partir d'aquí venen dies fèrtils. El segon mètode consisteix en observar el fluxe vaginal, els dies en que s'ovula és clarament més enganxós i dens. Per últim el coll de la matriu s'encara a la vagina en els dies en que s'ovula, per rebrer els espermatozous, aquesta posició es pot veure a través d'un espècul (que és l'aparell que fa servir el ginecòleg per prendre mostra cel.lular per a la citologia), no és dolorós fer-lo servir una mateixa. Ella considerava que l'ideal és combinar els mètodes d'observació amb els de barrera.

Els anticonceptius hormonals quant més llarga és la protecció més producte sintetitzat i tòxic porta (les injeccions que duren 5 anys millor no imaginar el que porten!). Algunes dones no noten efectes secundaris per això, però cada cop hi ha menopauses més problemàtiques i potser és per aquest motiu.
L'anelll vaginal va desprenent hormones que inhibeixen la ovulació, funciona igual que les píndoles, però no cal enrecordar-se cada dia ja que l'anell es deixa a la vagina durant 3 setmanes i després s'extreu perquè hi hagi la hemorràgia (que no és una regla perquè no s'ha ovulat).
El DIU el col.loca el ginecòleg a dins de la matriu durant una menstruació, per aprofitar que el coll està una mica obert. Es composa d'un espiral de coure o de plata omplert amb espermicida que té una durada d'uns quants anys (aprox 2 anys). El que fa és irritar constantment les parets de la matriu per evitar que l'òvul fecundat pugui implantar-se. L'extracció del DIU sembla ser que també és molt molesta, es procedeix estirant dels fils que es deixen quan es col.loca el DIU i arriben fins al final de la vagina.

Amb la lligadura de trompes l'òvul no passa fins a l'úter, i els va absorvint el propi cos. Ara també s'estan col.locant uns petits taps de manera que pot ser reversible però de vegades la pell pot haver crescut al voltant de la lligadura i ser irreversible.

por qué los niños no nos obedecen?

Todos los padres tenemos en ocasiones la sensación de que lo que les decimos a nuestros hijos les entra por una oreja y les sale por la otra. “Ponte el abrigo que fuera hace frío”. Nada. “Pero Carlitos, te he dicho que te pongas el abrigo”. Nada.

Muchas veces nos preguntamos por qué los niños no nos hacen caso. Un estudio sobre desarrollo cognitivo en la infancia publicado en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences intenta dilucidar las causas científicas por las cuales los niños no nos obedecen.

Según el psicólogo Yuko Munakata, los niños escuchan lo que les decimos y almacenan la información para utilizarla más tarde. Es decir, que cuando les pedimos que se abriguen nos escuchan, pero no son capaces de comprender que deben ponerse el abrigo porque si no lo hacen tendrán frío. Cuando salgan y sientan frío utilizarán la información que les hemos dado y se abrigarán para no pasar frío.

lactàncies prolongades i monogàmia

He participat en dos debats sobre la baixada de la líbido durant en post-part, un al grup de lactància i un altre al grup de criança. He estat llegint al Dr. M. Odent, obstetra, i tinc pendent fer-me amb el llibre "el bebé es mamífero" on dedica tot un capítol al tema. Amb el que he après, vull fer-vos cinc cèntims, ampliaré el post quan hagi llegit el llibre que cito.

S'acostuma a fer públic que el dessig sexual de les dones després de tenir un fill redueix, i es culpa principalment el cansanci i a la presència d'un nou habitant a la llar. En els debats que he participat es constatava una baixada de la líbido evident en les dones que allarguaven les lactàncies, diguem que en la majoria el dessig és pràcticament inexistent durant tota la lactància (fins i tot en dones que porten 2 i 3 anys lactant).
L'oxitocina és un de les principals hormones implicades en la sexualitat masculina i femenina i també s'allibera quan es dóna el pit per facilitat l'ejecció de la llet. La prolactina és l'hormona que s'allibera perquè les glàndules produeixin la llet materna i també té l'efecte reduir el dessig sexual i la fecunditat.
En la majoria de les societats tradicionals conegudes a on l'alletament durava anys, les relacions sexuals i l'alletament es consideraven incompatibles. Després de que s'establís la monogàmia com a norma, les dones van tenir la necessitat de reprendre l'activitat sexual genital poc després del part; paral.lelament va sorgir la tendència a acurtar la duració de la lactància i trobar substituts per la llet materna.
Concluim doncs, que cada vegada que una dona ofereix el pit al seu fill corre oxitocina pel seu cos, evidentment la necessitat d'una relació sexual que hormonalment té el mateix efecte és inexistent. I el cos femení en aquests moments de la vida de la dona està concentrant les energies en un objectiu: l'alimentació i criança d'un fill, amb el que la necessitat instintiva de reproducció passa a un lògic segon pla.

part natural - part hormonal

(extrets del llibre La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad.- M. Odent, traduït al català per mi)

Fins fa molt poc, una dona no podía ser mare sense emetre un fluxe d'hormones, que són en realitat un complex còctel d'hormones de l'amor. Però actualment, amb la industrialització dels naixements la majoria de dones dónen a llum sense produir aquestes hormones.
Vull remarcar que la injecció d'oxitocina sintètica no comporta un efecte sobre la conducta perquè no arriba al cervell.

Gràcies a l'altament desenvolupat neocórtex humà podem parlar, ser lògics i raonar. En el seu orígen el neocórtex és una eina que serveix a les velles estructures cerebrals ajudant al nostre instint de supervivència. El problema és que la seva activitat tendeix a controlar estructures primitives del cervell i així inhibir el procés del naixement. Se entén que el neocórtex hauria d'estar en repós perquè les estructures primitives del cervell puguin segregar les hormones necessàries. Això explica el fet que quan les dones estan de part tendeixen a aïllar-se del món, a oblidar el que van llegir o s'aventuren a fer el que mai fan com insultar o adoptar postures inesperades com a la gatzonera.
L'oxitocina és la hormona necessària per l'expulsió del nadó. Igualment, els mamífers poden segregar una hormona d'emergència, la adrenalina, que té com a efecte frenar l'oxitocina (quan cal, com per exemple quan un animal és perseguit pel seu depredador i es posa de part). El fet de que l'oxitocina i l'adrenalina siguin antagonistes explica que la necessitat bàsica del tots els mamífers a l'hora de parir és sentir-se segurs. Existeixen multitut de situacions associades a la producció d'adrenalina, com quan se senten observats o per la termoregulació corporal, amb el que d'acord a la adaptabilitat de les espècies l'entorn per parir ha de ser privat i càlid.

Repassem els factors que poden estimular el neocórtex humà:
El llenguatge racional. Quan ens comuniquem, processem el que rebem amb el neocórtex. Això implica que si hi ha una llevadora una de les seves principals qualitats hauria de ser mantenir-se al marge, en silenci i sobre tot evitar preguntar alguna cosa en concret.
La llum. L'estimulació visual activa el neocórtex. Per això quan volem dormir apaguem la llum.
Sentir-se observada. Tots els animals que tenen el neocórtex menys desenvolupat que nosaltres tenen estratègies per donar a llum en la intimitat!

Alguns homes que acompanyen la dona en el seu part, poden estar en segon pla, d'altres tendeixen a comportar-se com observadors o com guies, mentre que d'altres són més aviat protectors.
Justament quan la dona que está de part necessita reduir l'activitat del seu intelecte -del seu neocórtex- i anar-se'n a "un altre planeta". Alguns homes contagien els alts nivells d'adrenalina que segreguen. Durant la fase d'expulsió de la placenta, alguns senten la necessitat d'activitat, justament quan la mare no hauria de fer res més que mirar el nadó als ulls i sentir el contacte de la seva pell en un lloc càlid, qualsevol distracció pot inhibir l'alliberament d'oxitocina i interferir en l'expulsió de la placenta.

Quan la primera fase d'un part progressa bé, significa que el nivell d'adrenalina de la partera és baix. Aquesta dona tendirà a estar immòbil, pel que la recomanació de prendre hidrats i dolços no és addient (a més el neocórtex necessita glucosa per funcionar). La partera no perd aigua perquè presenta alts nivells de vasopresina -hormona que reté l'aigua- i perquè els múscles no estan actius.
També es recomana caminar i, si no té ganes és bona senyal!, vol dir que es seu nivell d'adrenalina és baix.

En general, el que refereix al part i naixement, tot el que és específicament humà hauria de ser eliminat alhora que les necessitats mamíferes han de ser satisfetes.
Suprimir el que és específicament humà implica primer alliberar-se de totes les creences i costums que han interferit en la fisiología d'aquests procés durant milenis (la creença de que el calostre era nociu i no s'havia de donar al nounat ha estat present als cinc continents!). També significa que el neocórtex necessita reduir la seva activitat i que el llenguatge, específicament humà, hauria de ser utilitzat amb extrema precaució.
També tenim la necessitat de sentir-nos segurs. És significatiu que quan una dona gaudeix de completa intimitat i se sent segura, sovint adopta postures típiques dels mamífers com per exemple a la gatzonera.
És comú sentir que el part ha d'"humanitzar-se", però en realitat la prioritat és "mamiferar" el naixement. El naixement ha de, en certa manera, des-humanitzar-se.

la depressió post-part dels pares

(extret d'un capítol de La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad.- M. Odent, traduït al català per mi))

Fa cent anys el part era "cosa de dones" -quan els parts eren a casa- la partera s'envoltava de la mare i la resta de dones de la família.
A la majoria de paisos industrialitzats, als anys 70 els parts en començaven a concentrar als hospitals i llavors neix la necessitat de les dones de ser acompanyades pel pare del seu fill durant el part.

L'home ha de suportar la forta reacció emocional que suposa la participació en el part. No ens referim a un part a on la dona mira la televisió amb un gota a gota i una epidural, sinó a on la dona s'entrega a les seves pròpies hormones.
En els dies posteriors al part hospitalari ningú s'interessa pel benestar del pare. Quan he visitat a una família dos o tres dies després de donar a llum a casa, casi sempre m'he trobat a una mare feliç i activa cuidant el seu nadó i a un pare al llit, amb mal d'estómac o dolor d'esquena o grip o mal de queixals o senzillament perquè estava "extenuat".
El concepte de depresió post-part masculina és un recordatori de que moltes cultures tenen rituals per canalitzar les reaccions emocionals del pare. Tots aquests rituals s'emmarquen en la "couvada" -terme utilitzat pels antropòlegs significat del qual en francés és "incubar". Aquests rituals coincideixen en mantenir al pare ocupat mentre la dona dóna a llum. El darrer exemple de "couvada" era que l'home passés hores bullint aigua.