15 de gener 2010

desprenent-me d'aquest blog


Tinc el blog abandonadíssim. He aconseguit ajuntar una sèrie d'informació, que era l'objectiu del blog, però després tenia necessitat de transmétrer tot el que reflexionava, llegia o sentia.
Darrerament llegeixo menys sobre embaràs i criança, segueix sent un tema de molt interès per mi, però ja no tinc una necessitat tan gran de fer-ho. I el que llegeixo no sento la necessitat de plasmar-ho al blog. Encara tinc uns quants llibres pendents, però ja no són llibres acumulats a la capcelera del llit. L'últim tema sobre el que he llegit és sobre el plor en aquesta cultura, he fet molta feina personal arrel d'aquestes lectures i aquest post sí que m'agradaria fer-lo perquè és una reflexió molt interessant.
En resum, diria que he acabat el meu puerperi. Suposo que no ho sabré del cert fins d'aquí un temps, perquè he conegut mares que també pensaven haver canviat d'etapa i tornaven al grup de criança amb la cua entre cames.
El que sí sento és una certa tranquil.litat de mi cap al meu entorn, he interioritzat prou on vull arribar com a mare i ja no tinc la necessitat d'esterioritzar-ho argumentant-ho i defensant-ho arreu, sobretot respecte la criança, el llit familiar, la lactància perllongada, etc.
També començo a portar bé deixar el Rai amb els seus avis i marxant per fer la meva. Per ell no és fàcil però jo sento més tranquilitat dins meu al fer-ho quan tinc ganes de marxar.
Tinc dubtes, topades amb mi mateixa, relfexiono a cada segon. Però per això confio en el grup de criança, allà tinc el suport i el consell que vull.
Vull aprofitar per donar les gràcies al Joan, que ha permés que m'adaptés poc a poc, tan poc a poc com he volgut, al món exterior, al món de la velocitat, dels horaris i dels compromisos.
Gràcies per llegir-me i encantada d'haver compartit amb qui hagi volgut tota la informació que ha fet que el meu embaràs, part i criança sigui com ha estat.

5 comentaris:

  1. Gràcies a tu Mònica. Sempre t'he dit que ets una mare exemplar. I crec que des d'aquest espai virtual has ajudat, i molt, als demès compartint tot el que has conegut.
    Espero que el despreniment no sigui del tot. Estic segur que d'aquí a un temps tornaràs a sentir el cuquet d'escriure.
    Us estimo :)

    ResponElimina
  2. Es un plaer llegir-te Moni, es igual l'etapa que vingui ara, serà per continuar creixent i creant armonía dins teu i al teu voltant. Joan tens una muller fantástica, has sapigut escollir bé, aixó diu molt de la teva qualitat humana, ja ho diuen que els similars s'atrauen... Reflexeu continuament VALORS molt bonics...

    Una abraçada als dos!!

    ResponElimina
  3. Esteu molt penjats!! jejeje
    Però la fotoés collonuda!! Posa-la de portada del blog que l'altra ja està anticuada!

    Jo us estimo més a tots! pffffjejeje

    ResponElimina
  4. hehehe! jaume!! carinyo!! sento deixar-te penjat, és el lector que més comenta les meves entrades!!!
    gràcies anònim preferit!

    ResponElimina
  5. un any i mig després, et faig cas, jaume (anònim) he actualitzat la foto de la portada. un petó!

    ResponElimina