08 de maig 2011

viatge cap a la feminitat conscient

Fa molt de temps que vaig iniciar un viatge cap a la meva feminitat i tenia pendent fer una crònica, aquí la teniu. Podria haver ocupat pàgines i pàgines, però no diposo de tant de temps, així que sintetitzo i si hi ha alguna cosa que us interessi en especial podeu llegir els links i llibres que us enllaço.
Tot va començar quan vaig ser mare, descobrint la necesitat de mi que tenia el meu fill, que només es consolava fusionat al meu pit infinitament, que es despertava quan jo marxava del llit... Al mateix temps jo anava descobrint molts instints animals i femenins que desconeixia totalment, el dolor desgarrador al meu cor quan el sentia plorar, la felicitat absoluta de tenir-lo adormint-se al meu pit, i en particular: el desinterès que em començava a produir la meva estimada professió, les tasques domèstiques i la vida social.
Aquests descobriments van suposar un gran trasbals en mi mateixa -gran defensora de la igualtat entre homes i dones, que pensava reincorporar-me a la feina des del primer dia de maternitat, que compartia al 50% totes les tasques, deures i drets amb el meu company de vida- em trobava amb una realitat ben diferent: era conscient de que era mare i de que era dona i que els meus interesos en aquell moment no coincidien amb els que havia tingut fins aleshores, que els meus instints i la meva essència diferia infinitament de la del gènere masculí.
Vaig fer un gran treball d'acceptació de mi mateixa, del que sentia i volia, i vaig ocupar el rol amb el que empatitzava durant tot el temps que vaig necessitar.
Més endavant la prolongació de la lactància va regalar-me algo meravellós, absolutament nou per a mi i sobre el que no havia sentit parlar en la meva vida i per tant ho esperava: em va connectar amb el meu propi úter. Vaig descobrir que mentre el meu fill de casi dos anys mamava, sentia la plenitud del meu úter, el sentia tremolar, vibrar, era molt emocionant i també excitant en alguns moments, era Amor universal.
Vaig ballar dansa oriental durant 6 mesos i  també va aconseguir connectar-me amb el meu úter en alguns moments particulars, amb es Shimi, per exemple.
Quan la meva menstruacció va tornar catroze mesos després del part, em vaig sorprendre de que fos indolora, plàcida. Em semblava entendre que el meu úter s'havia distès després de l'embaràs, el part i la lactància, potser havia aconseguit relaxar-lo, desbloquejar-lo tan sols pel fet d'haver-lo fet servir després de molts anys d'inconsciència.
La Casilda Rodrigáñez ens explica que els úters a la nostra societat estan "espàstics" entenc que vol dir justament això: bloquejats, immobilitzats, rígids. Diu que es deu a la repressió que la dona ha patit al llarg de la història, repressions tant físiques com emocionals. A les dones se'ns ha "educat" desde petites a seure amb les cames tancades. Les danses i balls de dones han passat a ser una representació sexual per satisfer una demanda masculina, quan en l'antiguitat o en d'altres cultures les dones ballen per movilitzar els seus úters, per fer-los vibrar, per sentir la vitalitat i l'energia que allotgen i expandir-la al llarg dels seus cosos. A la prehistòria es tenia consciència de l'energia que emanava dels úters i s'extenia per tot el cos, representant-se mitjançant dibuixos en espiral, ondulatoris, en forma de serprs o de pops.
En la nostra societat s'impedeix el moviment dels úters, s'inhibeix la emanació de la seva energia, els tenim bloquejats, tancats en gàbies, i per això les nostres menstruaccions son doloroses i els nostres parts insuportables. La contracció del part no és dolorosa en sí mateixa, el que provoca dolor és la rigidesa de l'úter que no deixa que la contracció es produeixi amb fluidesa.
La seguent parada del meu viatge va ser a partir d'algún llibre de la Laura Gutman, on vaig llegir sobre els ritmes femenins. Deia que les dones no tenim un funcionament estable, lineal, en les nostres vides (com els homes), sinó que funcionem de manera diferent depenent en el moment de la vida en el que estem (abans de la primera menstruació, abans de ser mares, durant la lactància i durant la menopausa). Vaig poder percebre en aquell moment la linealitat de la meva època d'embaràs i lactància sense menstruació i les diferències  en els meus ritmes quan vaig tornar a menstruar i per tant, a ser una dona cíclica.
Interessada en aquesta concepció dels ritmes femenins vaig trobar i llegir a la Miranda Gray. Al seu llibre Luna Roja parla sobre les diferents fases del cicle menstrual i ensenya a viure en harmonia amb elles, com interaccionar amb elles i como fer-les servir a nivel creatiu, sexual i espiritual, reconeixent-les i respectant el que el nostre cos necessiti en cada moment del cicle, en tant que ens sigui possible, i sent conscients de que viure al marge de les nostres propies necessitats pot ser el causant dels nostres insuportables síndromes premenstruals.
Aquestes diferències entre les fases que composen els cicles menstruals consisteixen en diferents energies pròpies de cada fase, havent-hi fases d'expansió i fases d'introspecció. Concretament després de menstruar i abans de l'ovulació l'energia creativa està dirigida cap al món exterior creant i nutrint el nostre entorn; correspon a les etapes de La Verge i de La Mare i son moments ideals per projectar-se a nivell laboral, etc. Després de la ovulació i abans de la menstruacció l'energia es projecta cap a dins, és el moment òptim per centrar la nostra consicència en el nostre jo, en l'espiritualitat, deixem de ser productives en el mon exterior per ser creatives en el nostre propi espai interior, per això no tenim ganes de treballar, tan sols d'estar soles, de descansar; correspon a les etapes de La Fatillera i de La Bruixa.
Miranda Gray em va acostar posteriorment a la reflexió sobre la mirada negativa que hi ha al voltant de la menstruacció en aquesta societat. Més tard vaig saber del documental "La luna en tí" que s'estava gestant i que fa pocs mesos que he pogut veure després de molt de temps esperant-lo. És un documental genial que recomano a tothom, independentment del sexe o la condició, que ens pot fer prendre consciència de cap a on estan anant les coses en l'àmbit femení. Del valor que transmetem als joves al voltant del que suposa la primera menstruació i per tant la seva sexualitat.
A partir de llavors vaig voler viure amb consciència la meva menstruacció, tant "escoltant" el meu cos i aprenent com son les meves energies durant els cicles menstruals com també a la pràctica: vent servir una copa menstrual i compreses de tela durant les meves menstruaccions per tal de tenir un contacte conciliador i respectuós amb la meva pròpia menstruació.
En aquests moments del meu viatge vaig començar a interessar-me pel descobriment fisiològic del meu aparell reproductiu i sexual, aprofitant que el meu úter i jo ens haviem retrobat i que cada dia estavava més connectada a ell -mitjançat la pràctica d'exercicis de visualització-, cosa que ha suposat canvis també en la meva vida sexual. Vaig llegir sobre sexualitat taoista, que proposa la movilització conscient de l'energia sexual per convertir-la en energia vital, i vaig descobrir algunes tècniques molt sanadores com La Sonrisa Interior o La Respiración Ovárica.
Fa algunes setmanes vaig assistir a un taller de feminitat i sexualitat on vam formar un Cercle de dones. Va ser un dia molt especial. Les dones amb consciència som capaces de crear sense límits.
Un Cercle de dones es un espai per a reconeixer els regals que ens van ser donats al néixer dona, i desde aquí honorar la masculinitat...  en comunió, en harmonia, en plenitut, en integració i amb la Pau dels nostres cors, poder anar més enllà... des del cor.
Maturana diu: "El amor es la emoción que funda lo social: sin la aceptación del otro en la convivencia no hay fenómeno social. Y hubo una cultura matristica que funcionó bajo esos principios: sin dominación de un sexo sobre el otro y sin guerras. ¿.Se trata acaso de retornar a aquella cultura de hace 8 mil años? No, es imposible. Pero sí podernos intentar una convivencia basada en el respeto, en la colaboración, en la conciencia ecológica y en la responsabilidad social"
Al Cercle en el que vaig participar les dones viviem viatges personals mols diversos, diferents edats, diferents interesos, mares i no mares... En un Cercle de dones no hi ha jerarquia, s'escolta i s'apren de cadascuna de les integrants del Cercle. Les dones som acceptades mutuament i sense judicis, de manera que podem descobrir-nos a través de les paraules. El Cercle es un mirall multifacètic en el que en cada dona ens veiem a nosaltres mateixes, es una trobada de dones implicades en una manifestació capaç de cambiar-nos a nosaltres mateixes i al món.
Allà vam vivienciar algo meravellós: els nostres úters van cantar alhora, cantaven les nostres històries, les històries de les nostres àvies... va ser molt sanador, certament.
Jean Shinoda Bolen ens convida a les dones a formar part d'aquest canvi que estem vivien i aportar amb la nostra saviesa i les nostres virtuts ínimament feminies a la transformació de la humanitat. Y com fer-ho? Creant Cercles de dones!... fins que arribem al "millonésim cercle" que será el punt clau que inclini la balança cap a una nova humanitat. Aquí vaig descobrir el concepte de Massa crítica. En física, la Masa crítica es la quantitat mínima de material necessaria per a que es mantingui una reacció nuclear en cadena. Aquest concepte pota a la teoría del centésimo mono, segons la qual: "el fenómeno del centésimo mono significa que cuando un número limitado de personas conocern un nuevo método, sólo es propiedad consciente de laes personas; pero existe un punto en el que con una persona más que se sintonce con el nuevo conocimiento, éste llega a toda la humanidad".
El meu viatge avui està en aquesta estació. Està sent un dels viages personals més meravellosos i reveladors de la meva vida. Us convido a totes, meravelloses dones, a que inicieu el vostre propi viatge. I les que encara voleu creure que a homes i dones tan sols ens separa algo físic, escolteu-vos una mica. Defensem la igualtat d'oportunitats però no confonguem les coses: som diferents, i és urgent que ens n'adonem perquè pel camí de la conquesta de la igualtat hem perdut un munt de coses. Hem lluitat per una igualtat que s'ha concretat en igualar-nos als homes, lluitem per la individualitat i per la igualtat de drets, però conservem la nostra feminitat, per bé de la humanitat.



1 comentari:

  1. Excel·lent! Un article de referència! El recomanaré a les meves amigues embarassades, a les que han entrat en el climateri, a les que estan donant el pit i a les que estan menstruant regularment o irregularment! Gràcies per aquest resum tan ben fet i pel compendi bibliogràfic!

    ResponElimina