lactàncies prolongades i monogàmia

He participat en dos debats sobre la baixada de la líbido durant en post-part, un al grup de lactància i un altre al grup de criança. He estat llegint al Dr. M. Odent, obstetra, i tinc pendent fer-me amb el llibre "el bebé es mamífero" on dedica tot un capítol al tema. Amb el que he après, vull fer-vos cinc cèntims, ampliaré el post quan hagi llegit el llibre que cito.

S'acostuma a fer públic que el dessig sexual de les dones després de tenir un fill redueix, i es culpa principalment el cansanci i a la presència d'un nou habitant a la llar. En els debats que he participat es constatava una baixada de la líbido evident en les dones que allarguaven les lactàncies, diguem que en la majoria el dessig és pràcticament inexistent durant tota la lactància (fins i tot en dones que porten 2 i 3 anys lactant).
L'oxitocina és un de les principals hormones implicades en la sexualitat masculina i femenina i també s'allibera quan es dóna el pit per facilitat l'ejecció de la llet. La prolactina és l'hormona que s'allibera perquè les glàndules produeixin la llet materna i també té l'efecte reduir el dessig sexual i la fecunditat.
En la majoria de les societats tradicionals conegudes a on l'alletament durava anys, les relacions sexuals i l'alletament es consideraven incompatibles. Després de que s'establís la monogàmia com a norma, les dones van tenir la necessitat de reprendre l'activitat sexual genital poc després del part; paral.lelament va sorgir la tendència a acurtar la duració de la lactància i trobar substituts per la llet materna.
Concluim doncs, que cada vegada que una dona ofereix el pit al seu fill corre oxitocina pel seu cos, evidentment la necessitat d'una relació sexual que hormonalment té el mateix efecte és inexistent. I el cos femení en aquests moments de la vida de la dona està concentrant les energies en un objectiu: l'alimentació i criança d'un fill, amb el que la necessitat instintiva de reproducció passa a un lògic segon pla.

part natural - part hormonal

(extrets del llibre La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad.- M. Odent, traduït al català per mi)

Fins fa molt poc, una dona no podía ser mare sense emetre un fluxe d'hormones, que són en realitat un complex còctel d'hormones de l'amor. Però actualment, amb la industrialització dels naixements la majoria de dones dónen a llum sense produir aquestes hormones.
Vull remarcar que la injecció d'oxitocina sintètica no comporta un efecte sobre la conducta perquè no arriba al cervell.

Gràcies a l'altament desenvolupat neocórtex humà podem parlar, ser lògics i raonar. En el seu orígen el neocórtex és una eina que serveix a les velles estructures cerebrals ajudant al nostre instint de supervivència. El problema és que la seva activitat tendeix a controlar estructures primitives del cervell i així inhibir el procés del naixement. Se entén que el neocórtex hauria d'estar en repós perquè les estructures primitives del cervell puguin segregar les hormones necessàries. Això explica el fet que quan les dones estan de part tendeixen a aïllar-se del món, a oblidar el que van llegir o s'aventuren a fer el que mai fan com insultar o adoptar postures inesperades com a la gatzonera.
L'oxitocina és la hormona necessària per l'expulsió del nadó. Igualment, els mamífers poden segregar una hormona d'emergència, la adrenalina, que té com a efecte frenar l'oxitocina (quan cal, com per exemple quan un animal és perseguit pel seu depredador i es posa de part). El fet de que l'oxitocina i l'adrenalina siguin antagonistes explica que la necessitat bàsica del tots els mamífers a l'hora de parir és sentir-se segurs. Existeixen multitut de situacions associades a la producció d'adrenalina, com quan se senten observats o per la termoregulació corporal, amb el que d'acord a la adaptabilitat de les espècies l'entorn per parir ha de ser privat i càlid.

Repassem els factors que poden estimular el neocórtex humà:
El llenguatge racional. Quan ens comuniquem, processem el que rebem amb el neocórtex. Això implica que si hi ha una llevadora una de les seves principals qualitats hauria de ser mantenir-se al marge, en silenci i sobre tot evitar preguntar alguna cosa en concret.
La llum. L'estimulació visual activa el neocórtex. Per això quan volem dormir apaguem la llum.
Sentir-se observada. Tots els animals que tenen el neocórtex menys desenvolupat que nosaltres tenen estratègies per donar a llum en la intimitat!

Alguns homes que acompanyen la dona en el seu part, poden estar en segon pla, d'altres tendeixen a comportar-se com observadors o com guies, mentre que d'altres són més aviat protectors.
Justament quan la dona que está de part necessita reduir l'activitat del seu intelecte -del seu neocórtex- i anar-se'n a "un altre planeta". Alguns homes contagien els alts nivells d'adrenalina que segreguen. Durant la fase d'expulsió de la placenta, alguns senten la necessitat d'activitat, justament quan la mare no hauria de fer res més que mirar el nadó als ulls i sentir el contacte de la seva pell en un lloc càlid, qualsevol distracció pot inhibir l'alliberament d'oxitocina i interferir en l'expulsió de la placenta.

Quan la primera fase d'un part progressa bé, significa que el nivell d'adrenalina de la partera és baix. Aquesta dona tendirà a estar immòbil, pel que la recomanació de prendre hidrats i dolços no és addient (a més el neocórtex necessita glucosa per funcionar). La partera no perd aigua perquè presenta alts nivells de vasopresina -hormona que reté l'aigua- i perquè els múscles no estan actius.
També es recomana caminar i, si no té ganes és bona senyal!, vol dir que es seu nivell d'adrenalina és baix.

En general, el que refereix al part i naixement, tot el que és específicament humà hauria de ser eliminat alhora que les necessitats mamíferes han de ser satisfetes.
Suprimir el que és específicament humà implica primer alliberar-se de totes les creences i costums que han interferit en la fisiología d'aquests procés durant milenis (la creença de que el calostre era nociu i no s'havia de donar al nounat ha estat present als cinc continents!). També significa que el neocórtex necessita reduir la seva activitat i que el llenguatge, específicament humà, hauria de ser utilitzat amb extrema precaució.
També tenim la necessitat de sentir-nos segurs. És significatiu que quan una dona gaudeix de completa intimitat i se sent segura, sovint adopta postures típiques dels mamífers com per exemple a la gatzonera.
És comú sentir que el part ha d'"humanitzar-se", però en realitat la prioritat és "mamiferar" el naixement. El naixement ha de, en certa manera, des-humanitzar-se.

la depressió post-part dels pares

(extret d'un capítol de La vida fetal, el nacimiento y el futuro de la humanidad.- M. Odent, traduït al català per mi))

Fa cent anys el part era "cosa de dones" -quan els parts eren a casa- la partera s'envoltava de la mare i la resta de dones de la família.
A la majoria de paisos industrialitzats, als anys 70 els parts en començaven a concentrar als hospitals i llavors neix la necessitat de les dones de ser acompanyades pel pare del seu fill durant el part.

L'home ha de suportar la forta reacció emocional que suposa la participació en el part. No ens referim a un part a on la dona mira la televisió amb un gota a gota i una epidural, sinó a on la dona s'entrega a les seves pròpies hormones.
En els dies posteriors al part hospitalari ningú s'interessa pel benestar del pare. Quan he visitat a una família dos o tres dies després de donar a llum a casa, casi sempre m'he trobat a una mare feliç i activa cuidant el seu nadó i a un pare al llit, amb mal d'estómac o dolor d'esquena o grip o mal de queixals o senzillament perquè estava "extenuat".
El concepte de depresió post-part masculina és un recordatori de que moltes cultures tenen rituals per canalitzar les reaccions emocionals del pare. Tots aquests rituals s'emmarquen en la "couvada" -terme utilitzat pels antropòlegs significat del qual en francés és "incubar". Aquests rituals coincideixen en mantenir al pare ocupat mentre la dona dóna a llum. El darrer exemple de "couvada" era que l'home passés hores bullint aigua.

telèfon de dutxa - ecològic

Ja fa uns dies que el gaudim!
Es tracta d'un telèfon de dutxa al que s'anomena ecològic perquè redueix el consum d'aigua en un 65% (i per tant també la energia necessària per escalfar-la). Però el millor per mi són els efectes saludables que ofereix.
Neteja, tonifica i desinfecta la pell sense necessitat de fer servir sabons (bé, a mi em costa prescindir-ne encara) per la microionització de l'aigua (és bactericida i fungicida), hidrata la pell per la penetració de les micropartícules d'aigua, redueix el clor, elimina els sediments, sorres, òxids...
Com la bola, la hem adquirit per provar si millora la pell del nen, que la té tan sensible.

Característiques tècniques:

"Cabezal con disco de 412 microporos. Los microporos rompen los agregados moleculares del agua, de modo semejante a lo que ocurre en las cascadas y torrentes, liberando gran cantidad de iones negativos (Efecto Lenard).
Los iones negativos, al contrario de los positivos, tienen un efecto beneficioso sobre el organismo: relajan y favorecen la producción de serotonina, un neurotransmisor cerebral cuya liberación produce sensación de bienestar.
La absorción de los beneficiosos iones negativos, se realiza mediante la respiración, y a través de la piel.
El filtro de cerámicas genera rayos infrarrojos de larga distancia que activan el metabolismo y alivian la fatiga.
Favorecen la función respiratoria, relajan la musculatura y diminuyen la fatiga y la ansiedad."

Com a experiència personal us explico que tot el bany s'omple de partícules minúscules d'aigua, i que al voltant del raig també es crea un núvol d'aigua en suspensió molt i molt refrescant encara que la dutxa sigui d'aigua calenta. Fa un massatge molt sutil i notes com activa la circulació sanguínia.

bola de rentar roba - ecològica

Per fi hem adquirit i provat la ecobola de rentar. Hem aprofitat que el detergent del Rai s'havia acabat, com que no conté químics, a més de fer-ho per motius ecològics també la volia provar per motius de salut. Es tracta d'una bola que es col.loca dins del tambor de la rentadora amb la roba bruta. Puc afirmar que funciona, vull dir que neteja, fins i tot m'ha semblat que la roba blanca blanquejava més. Això sí, amb les taques difícils no pot, cal afegir 1/5 part del detergent habitual (segons les instruccions); tot i així l'estalvi de detergent és interessant i l'estalvi contaminant també.
Us copio com és el funcionament:

"La radiación infrarroja y los iones negativos producidos por las cerámicas contenidas en la ECO BOLA DE LAVAR transforman la estructura molecular del agua, favoreciendo la eliminación de los efectos contaminantes y la suciedad sin necesidad de detergentes. La ECO BOLA DE LAVAR no es un producto milagroso, sino que es fruto de un profundo desarrollo científico en torno a la bioelectricidad y la hidrodinámica. La ECO BOLA DE LAVAR aporta parte de los principios activos de los detergentes convencionales tal como el intercambio iónico y otros más amplios, con la diferencia de que con cada colada no enviamos al desagüe productos contaminantes al no utilizar productos químicos. Tiene una duración aproximada de tres años (estimando un lavado diario), por lo cual nos ofrece un ahorro considerable."

Demà ens arriba el telèfon de dutxa ecològic, que volem provar sobretot pel Rai, que té la pell atòpica com el 80% dels nadons. Ja us explicaré què tal, diuen que fins i tot pots prescindir del sabó!

Su Majestad la Leche de Vaca -newsletter abril 2009 Laura Gutman-

La leche es una secreción glandular presente en todos los mamíferos. En la naturaleza hay cerca de 5000 especies, y los humanos somos sólo una de ellas. La leche sirve para alimentar a la cría hasta que esté en condiciones de alimentarse con autonomía. Ninguna otra especie continúa con el consumo de leche después del período de lactancia. Cuando crecemos, los mamíferos perdemos las enzimas que permiten la digestión de la leche, porque sencillamente no las vamos a necesitar más. Sin embargo los seres humanos ignoramos esa ley natural.

Tengamos en cuenta que cada leche es específica, es decir, que tiene una fórmula especial para cada especie y varía considerablemente entre una y otra. Tanto la leche de vaca, como la de oveja, la de ballena, la de elefanta, la de morsa o la de perra son diferentes entre sí, y difieren obviamente de la humana. La leche de vaca sirve para criar terneros, un animal grande con cuatro estómagos que llegará a pesar 300 kilos. La leche humana en cambio privilegia el desarrollo de la inteligencia.

Es importante que sepamos que la “leche de fórmula” -como la llamamos hoy en día- es leche de vaca modificada para adaptarla a los requerimientos del bebé humano. Pero no es un invento químico, como muchas madres creemos.

¿Cuál es el efecto nocivo más fácil de detectar en el organismo humano? El moco. La principal responsable es la caseína, una proteína abundante en la leche de vaca. El moco es la reacción saludable del organismo contra una proteína que no puede incorporar. Por lo tanto, en la medida que incorporamos leche o lácteos, el organismo segrega moco. El resfrío común deriva en dolor de garganta, luego en rinitis, sinusitis, bronquitis, otitis, neumonía, y en todas las infecciones respiratorias con las que conviven los niños durante la infancia.

A pesar de esta abrumadora realidad, los adultos no podemos creer que la leche, la bendita y maravillosa leche, se nos vuelva en contra. Preferimos apegarnos a nuestras creencias en lugar de hacer caso a la sabiduría innata del organismo de nuestros hijos.

¡Todos nuestros niños están repletos de mocos y no estamos dispuestos a relacionarlo con la ingesta de leche! Parece que el miedo al cambio es más fuerte que el acceso a la verdad.